14 d’abr. 2011

Recuperar la història de les mestres de la República per comprendre el present i dibuixar el futur

La història actual de l'educació a l'Estat Espanyol no pot comprendre's sense abordar el paper que les mestres van tenir en l'època de la Segona República i com el seu llegat personal i didàctic torna als nostres dies, continuant el somni d'igualtat que elles van iniciar. 

Amb l'objectiu de recuperar la memòria de les mestres de la Segona República, a "Sindicadas" ens vam proposar investigar i traslladar en una unitat didàctica, el relat de la seva història i posterior repressió. "Sindicadas" és un espai de trobada entre companyes dels sindicats d'ensenyament de FETE UGT, Ensenyament de CCOO i STEs, amb la Col.laboració de l'Institut de la Dona del Govern d'Espanya que des de fa anys compartim reflexions, reivindicacions i propostes per treballar la igualtat en educació.

En aquest blog, adaptem al català la unitat didàctica realitzada en el marc de Sindicadas amb l'objectiu de desenvolupar un dels principis de l'Escola de la República, que era incorporar les diferents llengües.

Recuperar la memòria de les mestres de la Segona República, és necessari per fer justícia, però també per comprendre el nostre present i dibuixar el nostre futur.




-> El Butlletí FETEUGT.CAT




Objectius Pedagògics

UNITAT DESTINADA A ALUMNAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLER


OBJECTIU GENERAL:

Recuperar la memòria de les mestres de la II República, coneixent les aportacions
que van realitzar a l'extensió i renovació de l'ensenyament, les seves vides
i la repressió que van viure després de la Guerra Civil Espanyola.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

COGNITIVES:

- Conèixer la realitat de les mestres en la II República, els seus assoliments i aportacions a l'educació.

- Conèixer l'evolució de l'educació de les dones.

- Conèixer les característiques i repercussions d'aquesta educació en el canvi
del paper que les dones exercirien en la societat espanyola.

- Conèixer les principals característiques de l'educació en la II República
en relació amb la igualtat entre els sexes.

- Conèixer la història més propera i valorar el paper que les dones han
exercit en les diferents generacions.


PROCEDIMENTALS /INSTRUMENTALS (Saber fer)

- Saber utilitzar el mètode històric per comprendre i explicar la importància
que ha tingut l'educació de les dones en la consecució de la igualtat.

- Saber fer noves preguntes a les fonts primàries i secundàries per conèixer la història de les mestres i els canvis històrics que s'han produït en l'educació de les dones, durant els segles XIX i XX.

- Saber mirar al passat per recuperar la memòria històrica, i comprometre's en la construcció d'un present més just i igualitari, que recordi la memòria d'aquelles mestres que van lluitar pels principis que ara defensem.


ACTITUDINALS (Ser)

- Capacitat per a l'anàlisi crítica amb les situacions de discriminació cap a les dones.

- Capacitat per recuperar la memòria històrica que faci visible el paper de les dones en l'educació i els retorni la dignitat rescatant-les de l'oblit.

- Capacitat per identificar els assoliments de les mestres de la II República.

- Capacitat per valorar la importància de la coeducació en els anys de la Segona República i en l'actualitat.

- Capacitat de compromís amb el desenvolupament democràtic basat en la igualtat de drets entre dones i homes.






Continguts

1.- La II República i les Dones.

2.- Educació i Coeducació en la II República.

3.- Les mestres republicanes. Dones valentes i compromeses amb l'educació en igualtat.

4.- Les mestres a l'escola rural de la República.

5.- La repressió de les mestres republicanes.

6.- Les mestres de la República en el record.






13 d’abr. 2011

Testimoni de cuatre mestres de la República

Noticia dels informatius de TVE el 14 d'abril de 2011 sobre cuatre mestres de la república que visiten una escola per compartir els seus records.


Cien años de residencia de estudiantes. Documental

En 2010 s'han complert els cent anys de la fundació de la Residència d'Estudiants. Una institució creada pels més destacats intel·lectuals i científics espanyols amb la finalitat de revolucionar l'ensenyament al país. Es tractava d'aplicar mètodes per garantir el laïcisme i el rebuig dels dogmes. Dalí, Buñuel i Lorca són els més coneguts dels seus alumnes. Però cal recordar a grans científics, com a Sever Ochoa, Juan Negrín, Blas Cabrera com a homes relacionats amb la Residència, molt lligada al Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Després de la guerra, la Residència va passar a dormir un llarg somni, del que la van despertar un grapat d'intel·lectuals en els primers anys 80. Avui, la Residència ha ressorgit i pretén jugar un nou paper en l'Espanya democràtica. Per donar una idea quantitativa i qualitativa de la seva importància prou dir que, excepte Camilo José Cela, tots els Premis Nobel espanyols han estat lligats a la institució.

Mestres de la República. Taula rodona (castellà)

Maestras de la Republica

Taula rodona sobre les Mestres de la República. Quins són els models que van plantejar? Com va ser el model educatiu que van defensar? que significà per al reconeixement de la ciutadania de les dones? Podràs escoltar la veu de María Zambrano i en la taula rodona: Luz Martínez Ten, Ester Muñoz i Rosa Zafra del Projecte "Sindicadas"

Emès a l'abril de 2011 en Ràdio Nacional d'Espanya al programa Tolerància Zero amb motiu de la presentació de la didàctica sobre les Mestres de la República.




Video de la II República





Les veus de Niceto Alcalá-Zamora i Indalecio Prieto o imatges del que va passar a la Porta del Sol el 14 abril de 1931 són algunes de les joies documentals recollides en una pel·lícula que ha estat perduda des de llavors i que rescata imatge i so inèdit del Govern provisional de la II República.

P.D. Interessant els atributs pels quals es destaca el nomenament de Victoria Kent: "recato".

La escuela olvidada. Documental

Un anàlisi de l'educació, des del punt de vista històric, econòmic, pedagògic i polític. Repassa un segle d'història de l'educació a Espanya, a partir de l'impuls modernitzador que va viure el país a principis del segle XX amb l'assaig pedagògic, mixt i laic de l'Institut-Escola.

Veus com la de l'ex director general d'Educació, Alejandro Tiana, o l'ex president de Catalunya, Pasqual Maragall, opinen sobre les aportacions de l'Institut-Escola. Així mateix, antic alumnat com les germanes Zuloaga, Oriol Bohigas o Ángeles Barnes, ens traslladaran aquelles aules a través dels seus records.

El documental vol rendir tribut a aquest experiment sense precedents que va treballar per elevar el nivell cultural de la nació amb la màxima de respecte absolut als nen i nenes. Malgrat la seva enorme contribució a la modernització del país, solament els investigadors recorden la seva influència.

El documental recupera personatges claus de la història d'Espanya, com Giner de los Ríos, José Mª Cossío o José Castillejo, que van lluitar pel progrés del país.

Documental narrat en castellà amb testimonis que parlen castellà, català i anglès.

Maestras de la República. Entrevista a Luz Martínez Ten

Entrevista a Luz Martínez Ten sobre les mestres de la república i aquesta unitat didàctica en el programa "De esta a oeste" de Onda Local d'Andalucia.






Missions pedagògiques i Colònies Escolars


Per a l'assignació d'una missió a una determinada localitat, era necessari que aquesta realitzés una proposta acompanyada d'un informe que recollís dades sobre la geografia, economia, distribució de la població, situació cultural i escolar, ambient social, comunicacions, itinerari possible i qualsevol altra peculiaritat de la comarca que pogués ser útil per a l'organització de la futura missió. Encara que el principi no va ser molt prometedor, als pocs mesos les sol·licituds es van disparar i es va fer imprescindible una rigorosa selecció, prevalent als pobles més petits i aïllats.

Les Missions no tenien una durada fixa, aquesta oscil·lava entre un i quinze dies, depenent de les activitats programades en cada lloc i de l'itinerari pendent. L'equip de les Missions, encarregat de dur a terme les activitats, disposava de *proyectores, gramòfons, escenaris de senzill i ràpid muntatge, i lots de llibres i discos, per oferir: projeccions de pel·lícules educatives o d'esbarjo; representacions teatrals, musicals o corals; conferències seguides de col·loquis; xerrades sobre temes instructius, professionals, sanitaris i d'educació cívica… etc.

Una vegada acabada la visita, es lliurava al mestre o a la mestra una petita biblioteca per instal·lar a l'escola i, en ocasions, un gramòfon amb un petit lot de discos. Aquestes modestes biblioteques, malgrat situar-se normalment a les escoles, estaven dirigides al conjunt de la població per despertar la seva afició per la lectura i elevar el seu nivell cultural. Est era l'únic servei que romania, una vegada que la Missió marxava a un altre lloc.

Algunes de les seves activitats:

. Cinema i projeccions fixes.
. Cor i teatre del poble.
. Museu circulant.
. Putxinel.lis.
. Cursos per a mestres.

Avas que educar, la República es va veure obligada a donar de menjar als nens i nenes. Fins i tot a vestir-los.

Hi havia cantines i robers escolars i van cobrar força les Colònies Escolars que ja abans havia engegat Bartolomé Cossío. Els nens i nenes viatjaven al mar o a la muntanya. Feien esport, es divertien. Però, sobretot, menjaven. “En 15 dies alguns guanyaven fins a quatre quilos de pes”, diu la doctora en Història Consuelo Domínguez, que ha estudiat amb detall aquest tema.

Va haver-hi mesures urgents que no podien esperar i que es van adoptar a cop de decret, fins que va ser aprovada la Constitució. El professor d'Història Contemporània de la Universitat d'Huelva
Cristóbal García veu en algunes d'elles un esperit molt reformista: “El més revolucionari que pot fer-se, després de facilitar alimentació, van ser aquelles Missions Pedagògiques” del patronat de les quals va ser també president Cossío, i que encara recorden els més vells dels pobles. En atrotinades camionetes van arribar als llogarets perduts biblioteques itinerants, projeccions cinematogràfiques, teatre, museus ambulants. El 70% dels homes eren analfabets; molt més les dones. En aquelles Missions Pedagògiques es van embarcar grans poetes, famosos escriptors i mestres amb la seva corbata i maletí als quals els vilatans recollien en ruc
on les camionetes ja no tenien accés."


*Fotografia: Josefina Aldecoa en una representació de les Missions Pedagògiques


Per saber-ne més:

- Misiones Pedagógicas (castellà). Wikipedia

- Miguel Hernández. Misiones Pedagógicas.

- Pérez Andujar narra les Missios pedagògiques de la República en una novel.la. La Malla















12 d’abr. 2011

Julia Álvarez Resano


Julia Álvarez Resano (Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1903 - Mèxic, 19 de maig de 1948) va ser mestra, advocada i política socialista espanyola.

Amb només 26 anys havia obtingut els títols de Magisteri i Dret, sent la "número 1" en les oposicions del magisteri de 1923. Va estar a diverses escoles fins a instal·lar-se en la de la seva localitat natal, on era considerada una dona activa, valenta i molt intel·ligent per les seves alumnes.

Va començar militant en el Partit Radical Socialista i posteriorment va ser membre del Partit Socialista Obrer Español. Va realitzar mítings per la Ribera des de maig de 1931, encara que les dones no tenien encara reconegut el dret de sufragi. A Villafranca va ser secretària general de l'agrupació socialista. El 25 de setembre de 1932 el PSOE li va rendir un gran homenatge, en el qual van participar més de 3.000 persones que van arribar a la vila.

Es va presentar com a candidata al Congrés dels Diputats per Navarra i Guipúscoa aconseguint 21.119 i 20.049 vots respectivament, no sent suficients per aconseguir l'acta de diputada.
Després de la revolució d'octubre de 1934 en què molts companys van ser detinguts, va ser determinant a aconseguir l'alliberament de Ricardo Zabalza.

En 1934 es trasllada a Madrid com a Directora del Grup Escolar Rosari d'Encunya, a Aluche i és assessora jurídica de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra de la Unió General de Treballadors. En 1936 és nomenada inspectora interina de primer ensenyament a la província de Madrid. Membre (i durant part de l'any 1936 presidenta) de FETE-UGT

Es va casar amb el diputat Amancio Muñoz de Zafra a la fi de 1935. Al febrer de 1936 va ser triada diputada per Madrid amb 98.099 vots.

Julia Álvarez va participar, entre uns altres al costat de Dolors Ibárruri, en la celebració de la victòria del Front Popular en un míting el 8 de març de 1936 a la plaça de Las Ventas de Madrid.

En 1937 es converteix en la primera dona que va ocupar el Govern Civil d'una província (Ciudad Real), que era un important bastió de la rereguarda republicana, romanent en ell vuit mesos i catorze dies, de juliol de 1937 a febrer de 1938. El seu cessament va ser a causa dels enfrontaments entre comunistes i socialistes.

Posteriorment, és jutge interí de Primera Instància i instrucció a Alberic (València). Més endavant, magistrada interina del Tribunal Central d'Espionatge i Alta Traïció (3 d'agost de 1938 al 3 de setembre de 1938). Al setembre de 1938 interromp aquestes funcions a causa de la greu malaltia del seu espòs, que mor a principis d'octubre a Girona i al com substitueix en la Diputació permanent de les Corts.

Derrotada la República espanyola, el 28 de març de 1939 pansa a l'exili des del port d'Alacant, primer a França i posteriorment a Mèxic. A França va participar en el Servei d'Evacuació de Republicans Espanyols i en la Unió Nacional Espanyola.



Per saber-ne més:

- Biografia a la Wikipedia

- Julia Álvarez Resano. Ainoha Arozamena

- Bloc Maestras de la República de FETE-UGT




La residencia de estudiantes. Grupo de Señoritas





11 d’abr. 2011

Dolors Piera i Llobera


Puigverd d'Agramunt, (Urgell), 1910 – Santiago de Xile, (Xile), 2002 fou una mestra i sindicalista.

El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida on té com a professora Pepita Uriz . Dolors i el seu pare es reunien els dijous i els diumenges al Cafè Express de Lleida amb altres mestres inquiets i així, a poc a poc, anaren consolidant el projecte del grup Batec, “una revolta pacífica de mestres digne de ser imitada”, segons Alexandre Galí. Dolors Piera va ser una de les animadores d’aquest grup que tenia un significatiu rerefons polític per la defensa de l’escola laica i única.

Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i fa ser fundadora de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança (FETE-UGT).
El seu pensament queda reflectit en un article que publica a la revista Nova Cultura, “L’anima de l’escola”, on reflexiona entorn de la superació dels límits estrets de l’escola tradicional amb les noves exigències de continguts d’aprenentatge, de mètodes renovadors d’ensenyament, d’edificis dignes i dotacions adequades de laboratoris i biblioteques. L’ànima de l’escola només podia subministrar la feina del mestre apuntalada per uns ideals. Seves són les paraules “La infància representa el demà i nosaltres tenim un deure sagrat de contribuir al progrés incontenible de la humanitat”.

Durant el bienni negre va ser expedientada per exercir la Tècnica Freinet a Vilafranca del Penedès, on treballava. La redacció de l'Escola Proletària (òrgan de la FETE-UGT) es feia des de casa seva.

El 1935 passa a ocupar la Secretaria General de la FETE-UGT de Barcelona, i representa Catalunya en el congrés estatal de sindicats de mestres celebrat a Madrid el juny de 1936 i és delegada per Catalunya en el Congrés Mundial de Professors de París.

De la responsabilitat sindical, Piera va passar a la militància política. Membre del PSUC, va formar part del Comité Executiu del partit. El 1937, en plena guerra civil, va participar en l'organització del Congrés de la Dona realitzat a Barcelona, congrés que va donar lloc a la creació de la Unió de Dones de Catalunya, de la que en va ser escollida secretària general. Com a regidora de l'Ajuntament de Barcelona, va acompanyar La Passionària en el míting realitzat al Velòdrom d'Hivern de París. Va ser expulsada del PSUC a principis dels anys quaranta.

Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Finalment s'instal·la a Xile allà treballa novament de mestra, sent sotsdirectora de la Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitza el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista. També va ser una de les dinamitzadores del Centre Català de Santiago de Xile.

Més informació:

- Viquièdia

- Dolors Piera, una mestre centenària. Per Mariona Ribalta. Fer escola.

- Dolors Piera, mestre, politica i exiliada. Autores: Rosa Toran i Celia Cañellas. Editorial L'Abadia de Montserrat 2003

- Dolors Piera. Memoria histórica de la UGT de Catalunya

Bibliografia en català

- AGULLÓ DÍAZ, Mª del Carmen. 2008. “Mestres valencianes republicanes”. Universitat de Valencia

- FERRER GONZÁLEZ, Cristina i PONS ADROVER, Maria. 2005 "Mestres republicanes. Ciutadanes compromeses" Treballs Feministes. Univeresitat de les Illes Balears

- CABELEIRO MANZANEDO, Julia i BOTINAS MONTERO, Elena. L'activitat femenina a Monlins de Rei: les dones durant la Guerra Civil. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

- GONZÀLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro; SUREDA, Bernat. Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939: història de l'educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià

- PORTELL, Raimon; MARQUÉS, Salomó. Els mestres de la República Ara Llibres. Col.lecció: Sèrie H



ALTRES MATERIALS (tot sovint en masculí)

- Especial Mestres de la República. Catalunya Informa. Maig 2006

Enriqueta Agut Armer


La vida d'Enriqueta Agut és un exemple paradigmàtic de les dones que, compromeses amb el canvi polític i social de la república, hagueren d'oblidar i reprimir els seus records per tal de poder sobreviure al dolor del paradís perdut.

Nascuda a la capital de la Plana, el seu origen marcaria la seua estima per la llengua i els costums del País. El valencià seria la seua llengua materna i la utilitzaria fins i tot en l’exili, on transmetria als seus alumnes, primer, i als seus fills i néts, després, cançons populars i contes tradicionals valencians.

Filla d'un empresari de l’hostaleria, es trasllada a València (1922) on estudia Batxillerat i Magisteri, i forma part de la primera promoció del Pla Professional de València (1931-1935).

Participa en l’experiència d’educació popular de Misiones Pedagógicas, i és una dels membres més destacats de la delegació valenciana ja que organitza la de «Manzanera (Terol I)»; les de «Narboneta, Sinarcas i d’altres pobles» i «Bronchales i d’altres pobles de Terol»; i una altra, que no apareix registrada, que tornaria a Narboneta i d’altres pobles de Conca. A més, en la Setmana Pedagògica d’Ontinyent, les dóna a conèixer als mestres assistents i actua per a la població.

Finalitzada la carrera, després del curs de pràctiques al grup Balmes de València, fou destinada a l’escola de pàrvuls de Puçol, on exerciria fins a gener de 1936, quan seria traslladada com agregada a la inspecció al Balmes. D’ací passaria a l’Institut d’Asistencia Social Maestro Ripoll per substituir les ordres religioses encarregades de l’ensenyament en els establiments dependents de la Diputació.

Dona compromesa, d’estudiant va pertànyer a la FUE i, com a treballadora de l’ensenyament, al grup sindical marxista de la FETE. Políticament, seria de les Joventuts d’Esquerra Republicana i del Front Popular Femení. Amb posterioritat, radicalitzaria les seues idees i seria membre del Partit Comunista (PC) (setembre 1936).

Dotada d’una gran capacitat d’oratòria, va ser una de les oradores més actives de la València republicana, el que li proporcionarà el nom de «la palometa del Front Popular». La seua destacada participació en la campanya electoral a favor del Front Popular, tindrà continuïtat en nombrosos mítings, actes de caràcter propagandístic i manifestacions, de les quals és una mostra la del 8 de març de 1937, quan seria la portaveu de les dones davant del Govern Civil.

Feminista convençuda, fou secretària de l’Agrupació Femenina d’Esquerra Republicana i de l’Agrupació de Dones Antifeixistes, formà part de la redacció de la revista Pasionaria, i col·laborà en l’escola d’adultes Lina Odena.

Després de contraure matrimoni amb Rómulo García Salcedo, en 1938 es trasllada a Gualba, on abandona les tasques polítiques. En febrer de 1939, embarassada, travessa la frontera pels Pirineus. Dóna a llum en Grenoble i s’embarca, pocs dies després, amb la seua filla Adela, el seu marit, i el seu germà, el pintor Pepe Agut, cap a Mèxic en el Sinaia, vaixell disposat pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas, per tal de proporcionar asil polític als derrotats de la Guerra Civil.

Mentre, s’encetava el seu procés de depuració com a funcionària del Magisteri, que conclouria, malgrat la seua indefensió, amb la sanció d’expulsió per l’article 171, per l’abandó del lloc de treball.

A Mèxic abandonarà tota activitat professional i es dedica a la cura de la família, que es veurà augmentada amb un fill (Ròmulo) i una filla més (Ketty). Després d’un breu període en el PC, deixarà la militància política, encara que mantindrà bones relacions amb els exiliats, on destaca la seua amistat amb la pintora Manolita Ballester i la pediatra Mercedes Maestre.

En 1986 torna a València, però no va voler quedar-se, i torna a Mèxic on morirà.

Font: Diccionari Biogràfic de les Dones

10 d’abr. 2011

Carmen de Burgos

Va néixer a Almeria en 1867. Activista feminista, va ser una de les primeres dones espanyoles que va defensar el paper femení en la vida social i en la literatura.

Va ser professora de l'Escola Normal del Magisteri de Madrid. Amiga de Blasco Ibáñez, amb qui comparteix afinitats polítiques, i de tots els progressistes de l'època. Va ser companya
sentimental de Ramón Gómez de la Serna durant molts anys.

Es va dedicar sense descans a lluitar per les seves idees i per les causes més justes, entre elles, la defensa de la igualtat entre els sexes, i va desafiar a la societat, amb la seva conducta d'esquena als convencionalismes imperants, la qual cosa li va suposar la feroç crítica dels sectors més conservadors. Va ser la primera dona espanyola amb un càrrec de redactora en un periòdic i també la primera dona corresponsal de guerra. També va ser la primera escriptora espanyola que va tractar l'homosexualitat femenina en les seves obres, en un país i una època on el lesbianisme era ignorat i rebutjat per la gran majoria de la societat.

Va lluitar per la República, defensant ardentment el vot per a la dona, juntament amb Clara Campoamor.

Va pertànyer al Partit Radical Socialista i va ser una de les dirigents de la "Unión Republicana
Femenina" fundada per la Clara Campoamor, així com de l'associació "Cruzada de las mujeres españolas".

Lamentablement, Carmen de Burgos va morir jove, en 1931, quan es vivien els moments més exaltats del fulgor republicà. Es va sentir malalta donant una conferència i ja no va aconseguir reposar-se.


Per saber-ne més:


- Carmen de Burgos. Del bloc "Fil de vidre"

- Carmen de Burgos Seguí, la primera periodista espanyola. Revista Digital Dones.

- Mujeres en Melilla. Mª Ángeles Sánchez

- Documental Mujeres en la Historia. Carmen de Burgos. RTVE






Bibliografia en catellà

- ACKER, Sandra, 1994. Genero y educación. Ed Narcea.. Madrid

- AGULLÓ DÍAZ, Mª del Carmen. 2010. “Ni cultas, ni independientes, ni libres: Maestras represaliadas por el franquismo.” Conferencia expuesta en Madrid, en el IV Encuentro de Sindicadas.

- AGULLÓ DÍAZ, Mª del Carmen, Fernández Soria, J. Manuel. “Una escuela rural republicana”. Universidad de Valencia.

- CAMPOAMOR, Clara. 2006. El voto femenino y yo. Mi pecado mortal. Madrid, horas y HORAS.

- COTELO GUERRA, Mª Dolores, 2000 “Maria Luisa Navarro de Luzuriaga. Una vida anónima en
el exilio europeo (1936-1939)” Rev. Sarmiento. Anuario Galego de Hª de Educación. Universidad
de Santiago

- DE BURGOS, Carmen.2007. La mujer moderna y sus derechos. Biblioteca Nueva. Madrid.

- DE LUÍS MARTÍN, Francisco.2002. La FETE en la Guerra Civil española (1936-1939). Madrid, Ariel Ed.

- DE LUÍS MARTÍN, Francisco. 2006. Catálogo 75 años con la enseñanza. FETE-UGT (1931-2006).
Fundación Largo Caballero.

- FLECHA García, Consuelo. 1996. Las primeras universitarias en España. Ed Narcea. Mdrid

- FOLGUERA Pilar. 2007. El feminismo en España. Editorial Pablo Iglesias. Madrid

- GARCÍA COLMENARES, Carmen , 2006 Autoridad femenina y reconstrucción biográfica: el caso
de las primeras psicólogas españolas. Revista de Investigación en Educación, Vol 3 - Universidad
de Vigo

- GARCÍA COLMENARES, Carmen. (Coord.) 2009. La Represión del Magisterio en Palencia. Los Hilos de la Memoria. Asociación para la recuperación de la Memoria Histórica. Palencia

- GARCÍA MALDONADO, Begoña, 2010 La participación de las mujeres en la difusión de la cultura
(1920-1936). Aproximación a través de las fuentes hemerográficas. DERECOM, Nº 4

- GOMEZ BLESA, Mercedes (ED). 2007 las intelectuales republicanas. Ed BIBLIOTECA NUEVA

- GUARDIA, Carmen de la. 2008. “Los discursos de la diferencia. Género y ciudadanía”, en Manuel Pérez Ledesma (dir.), De súbditos a ciudadanos. Una historia de la ciudadanía en España, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, pp. 593-625.

- LACALZADA DE MATEO, Mª José. 2005. “Humanismo ilustrado-liberal en la emancipación de las
mujeres y su engranaje masónico en España”. En AMORÓS, Celia y DE MIGUEL, Ana (Eds.). Teoría
feminista: de la Ilustración a la globalización, pág. 211-244. Vol 1. Madrid. Minerva Ediciones.

- M. SCANLON, Geraldine .1976. La polémica feminista en la España Contemporánea. Ed. S. XXI.
Madrid.

- MAGALLÓN PORTOLÉS, Carmen. 2004. Mujeres españolas en las ciencias. Las mujeres del Instituto Nacional de Física y Química, Madrid, CSIC-MEC.

- MARIN ECED, Teresa. DEL POZO ANDRES .,Mª del Mar. 2002 .Las mujeres en la construcción del
mundo contemporáneo. Diputación de Cuenca

- MARIN SILVESTRE, Dolors, ficha sobre ANTONIA ADROHER, Diccionari Biografic de Dones.

- MUÑOZ LÓPEZ, Pilar. 2007. “La educación del ciudadano: del Informe Quintana a la LOGSE”, en
Manuel Pérez Ledesma (dir.), De súbditos a ciudadanos. Una historia de la ciudadanía en España, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, , pp. 657-694

- RODRIGO, Antonina, 2002. “Una mujer libre. Amparo Poch y Gascón”. Barcelona, Flor del Viento.
n SAN ROMÁN, Sonsoles, 1998, Las primeras maestras. Los orígenes del proceso de feminización docente en España. Barcelona, Ariel Practium.

- SAN ROMÁN, Sonsoles. 2001. “Género y construcción de identidad profesional: el caso de la maestra en vías de profesionalización (de los años 50 a los 60 en el franquismo intermedio) en Education Policy Analysis Archives. Vol. 9, nº 19, 22 de mayo. College of Education Arizona State University y Universidad Autónoma de México.

- SÁNCHEZ ARBÓS, María 2007. Una escuela soñada. Bibloteca Nueva. Madrid

- SÁNCHEZ, Pura. 2010 La Represión de Maestras y Profesoras en la Dictadura Franquista. Conferencia expuesta en Madrid, en el IV Encuentro de Sindicadas.

- SÁNCHEZ SUÁREZ, Mª Ángeles, 2004. “Mujeres en Melilla”. SATE-STEs y Grupo Editorial
Universitario.

- SERRANO DE XANDRI, Leonor. 2007.La educación de la mujer de mañana, Biblioteca Nueva.
Madrid.

- ZAMBRANO, María. 1987 - A modo de autobiografía.






Triar lliurement què volem ser. Activitat a l'aula

- METODOLOGIA

Treball individual, de grups i posada en comú.


- OBJECTIUS

. Valorar la importància que les persones puguin triar lliurement què volen ser en la vida.
. Comprendre les dificultats que les dones tenen (i, sobretot, han tingut) per defensar la seva llibertat d'elecció.


- TEMPS

. Preparació prèvia: una hora
. Treballo en classe, una hora


- MATERIAL NECESSARI

. En el Dossier: A manera d'autobiografia, Maria Zambrano relata que el primer que va voler ser va ser una caixa de música, després un cavaller templari, després un sentinella i fins a un soldat:
[...] perquè a Segòvia, on jo vaig complir els sis anys, [...] estaven, com a monument nacional, els templaris. Jo li vaig preguntar al meu pare qui eren els templaris; [...]; recordo que em va dir que eren uns cavallers, i jo era dona, i llavors vaig preguntar, no sé si al meu pare o a la meva mare, si calia ser sempre el que ja s'era, si sent jo una nena no podria ser mai un cavaller, per ser dona. [...] Molts anys després, quan ja no m'apaivagava aquesta tremenda inquietud, em vaig assabentar que en efecte algunes noies, o alguna gent de l'alta nissaga, havien confiat l'educació de les seves filles als templaris [...] vaig voler ser un sentinella, perquè prop de la meva casa de Madrid, se sentia cridar i respondre's als sentinelles “Sentinella alerta”, “Alerta està”. I així jo no volia dormir perquè volia ser un sentinella de la nit, i penso que va ser l'origen del meu insomni perpetu de sentinella. Però és clar que de fet no ho podia ser, i llavors tornava a preguntar al meu pare, crec, si les dones podien ser soldats solament per ser sentinella. I el meu pare que no, em va dir que no podia ser.

. Biblioteca del centre i/o internet


- PROCEDIMENT

. Repartir el text de María Zambrano.
. Treball personal de reflexió i investigació.
. Treball en grup.
. Exposició al conjunt de la classe.


- ORIENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

María Zambrano relata com, en la seva experiència de nena, ja té la percepció de les condicions que, pel fet de ser dona, es plantegen als seus desitjos de triar què vol ser. L'activitat ens pot permetre observar fins a quin punt tenim, o no, superats els estereotips en relació amb les professions.


- INSTRUCCIONS PER A L'ALUMNAT

1. Reflexiona sobre el text de Maria Zambrano. Explica el seu significat. Alguna vegada t'han
dit que no podias tenir una determinada professió? Quina? Perquè? Què penses tu?

2. Investiga sobre la vida de Maria Zambrano. En grup, comenteu quins aspectes d'ella exemplifiquen aquesta frase.

3. Per grups, debateu sobre professions que us agradarien. Elaborar una llista de professions
el més àmplia possible, escrivint el femení i el masculí de cada professió.

4. Posada en comú: cada grup presenta 10 propostes. No es pot repetir cap de les professions que hagin comentat el grup anterior. Es faran tantes rondes com a professions faltin per dir.






Per la visibilitat de les dones. Activitats a l'aula

- METODOLOGIA

Treball en grups i posada en comú.


- OBJECTIUS

. Valorar la importància de la visibilitat femenina.
. Comprendre les dificultats que les dones tenen (i, sobretot, han tingut) per defensar la seva autonomia i independència personal.


- TEMPS

. Preparació prèvia: una hora per elaborar el treball de cada grup
. Treball a classe: una hora per a la posada en comú


- MATERIAL NECESSARI

. Documental sonor de Ràdio Nacional d'Espanya del programa Documents RNE "Maria Lejárraga, lluentor en l'ombra" emès el 20/02/2010 i el 01/01/2011

. Accés al documental a través d'internet.



- PROCEDIMENT

. Escoltar prèviament a casa.

. Fer 6 grups de treball: El primer grup escoltarà els primers 9 minuts del documental, el segon grup del minut 9 al 18, i així fins al minut 54.

. Treball grupal: Escoltar i elaborar un resum amb les dades fonamentals de la vida de María, de les seves obres i dues reflexions sobre l'escoltat.

. Exposició al conjunt de la classe i elaboració d'un document conjunt amb les dades i reflexions sobre la vida de Maria Lejárraga.



- ORIENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

Maria Lejárraga va publicar amb el nom del seu marit la majoria de les seves obres. Els estudis recents de la correspondència entre els esposos i les entrevistes a contemporanis, així com el llibre de Maria "Gregorio y yo, medio siglo de colaboración" posen al descobert que Maria va ser l'autora de les obres.

En el documental es va posant de manifest aquesta realitat.


- INSTRUCCIONS PER A l'ALUMNAT

1. Reflexioneu sobre el documental de Maria Lejárraga. Expliqueu que heu descobert, comenteu-ho i si alguna vegada heu viscut alguna cosa semblat.

2. Investigueu sobre la vida i obres de Maria Lejárraga i comenteu què us sembla atribuir
a uns altres el vostre treball i per quines raons ho feu.

3. Elaboreu, per grups, les dades fonamentals de la vida de Maria, les seves obres i dues reflexions el que heu escoltat.

4. Elaboreu un document conjunt amb les dades i reflexions sobre la vida de Maria Lejárraga.






La defensa de les pròpies conviccions. Activitat a l'aula

- METODOLOGIA

Treball individual, de grups i posada en comú.


- OBJECTIUS

. Valorar la importància que les persones sentin la seva vida com a pròpia i independent.
. Comprendre les dificultats que les dones tenen (i, sobretot, han tingut) per defensar la seva autonomia personal.


- TEMPS

Preparació prèvia: una hora
Treball a classe: mitja hora


- MATERIAL NECESSARI

. Frase de Carmen de Burgos
. Biblioteca del centre i/o internet


- PROCEDIMENT

. Repartir la frase de Carmen de Burgos.
. Treball personal de reflexió i investigació.
. Treball en grup.
. Exposició al conjunt de la classe.


- ORIENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

“Sóc independent i lliure… Mai vaig pensar en l'ascens personal a costa de la meva llibertat
o d'abjurar de les meves conviccions.”
Carmen de Burgos


- INSTRUCCIONS PER A L'ALUMNAT

1. Reflexiona sobre el text de Carmen de Burgos. Explica el seu significat i comenta una actuació teva que serveixi d'exemple d'aquest text.

2. Investiga sobre la vida de Carmen de Burgos. En grup, comenteu quins aspectes d'ella exemplifiquen aquesta frase.

3. Elaboreu, per grups, una frase que reflecteixi la importància de la independència personal.
Escriviu-la en un cartell i enganxeu-la a l'aula. Cada grup explicarà la seva frase al conjunt
de la classe.






María Zambrano Alarcón


María Zambrano neix a Vélez-Màlaga el 22 d'abril de 1904. Estudia Filosofia i Lletres a Madrid matriculant-se per curs lliure donada la seva delicada salut.

Va ser professora a l'Institut Escola, de l'Institut de Batxillerat Cervantes (Madrid), a la Residència de Senyoretes i, des de 1931 fins a l'any 1936, professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central. En 1933 publica el seu primer assaig, “Per què s'escriu”, en la Revista d'Occident, iniciant la seva col·laboració en diverses revistes.

Durant els anys de la II República participa en les Missions Pedagògiques i altres iniciatives culturals.

En 1936 Maria viatja a Xile amb el seu marit, que havia estat nomenat secretari de l'Ambaixada d'Espanya, i en 1937 tornen a Espanya; a la pregunta de per què tornen si la guerra està perduda, respondran «Per això». Col·labora en la defensa de la República i és nomenada Consellera de Propaganda i Consellera Nacional de la Infància Evacuada.

El 28 de gener de 1939 creua la frontera francesa, camí de l'exili americà, va viure a Cuba, a Mèxic i a Puerto Rico. Entre 1940 i 1954 va publicar les seves obres filosòfiques més importants i va treballar com a professora en diferents Universitats d'aquests països.

En 1954 va tornar a Europa i va viure a Itàlia, França i Suïssa.

En 1981 es publiquen diversos articles seus i sobre ella en diferents revistes i és guardonada amb
el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats. Per fi comença a difondre's el seu pensament a Espanya.

A causa de la seva delicada salut fins a 1984 no pot tornar a Espanya, després de 45 anys d'exili.

En 1989 se li concedeix el Premi Cervantes i mor a Madrid al febrer de 1991.


Per saber-ne mes:

- Maria Zambrano a la Viquipèdia

- Video. La razón poética de María Zambrano. RTVE














Josepa (Pepita) Uriz i Pi


Va néixer a Navarra, en 1883. Va ser professora de pedagogia de l'Escola Normal de Lleida, si bé és més coneguda per la seva faceta sindical –va ser Secretària General de FETE UGT- i per la seva implicació política amb la II República.

Propera a la Institució Lliure d'Ensenyament, tenia una molt definida vocació de mestra. Va estudiar a França i Alemanya, on va aprendre els nous mètodes per reformar el sistema educatiu i científic del país.

Defensora dels drets de les dones, de l'ensenyament laic, activa i científica, va ser expedientada per iniciativa de l'Església per proposar als seus alumnes la lectura del llibre de Margarita Nelken La condició social de la dona a Espanya, i sancionada, en 1925, amb la separació del servei per un any.

Amb l'arribada de la II República és nomenada directora de l'Escola de Magisteri de Lleida, exercint el càrrec fins a 1934.

Durant la República va participar en les missions pedagògiques realitzades a la Val d'Aran, amb l'objectiu d'instruir a la població analfabeta catalana.

Va ser militant del PSUC. En 1934 va fundar l'Organització Espanyola de Dones Antifeixistes.

En acabar la Guerra Civil es va exiliar a França, primer, i a Alemanya, després, on va morir en data desconeguda.


Per saber-ne més:

- Pepita Uriz Pi. Diccionari Biogràfic de dones

- Josepa (Pepita) Uriz i Pi PDF. Dones de Lleida : de la restauració a la Guerra Civil / pròleg de Mari Ángeles Calero ; textos d'Eulàlia Vega ... [et al.]. Lleida: Alfazeta, 2010. p. 97-103




Concepció Sainz-Amor


Va iniciar a l'escola rural la seva trajectòria professional de mestra. Nascuda a la vall de Tobalina, del municipi de Cebolleros, a la província de Burgos, va cursar estudis de magisteri a l'Escola Normal de Burgos i, després d'aprovar les oposicions en 1918, va obtenir la seva primera destinació a Aldeanueva de Ebro (província de Logronyo). A aquesta escola li van seguir les de Rincón de Soto, Pedroso y Alberite, a La Rioja. A partir d'aquest moment va alternar la seva activitat de mestra amb una notable activitat d'estudis i viatges a l'estranger participant
en congressos i visitant diferents països per compte propi durant els períodes de vacances o a través de beques de la Junta d'Ampliació d' Estudis.

Va dedicar els seus esforços, de forma prioritària, a la renovació pedagògica d'aquest tipus d'escoles centrant-se en la pràctica escolar. A partir dels estudis de magisteri en la Normal de Burgos va tenir coneixement de la pedagogia i el mètode de Maria Montessori i d'algunes iniciatives del moviment de la Nova Educació.

Però l'impuls que va despertar la seva potència vital i les seves inquietuds intel·lectuals va ser la situació de l'escola rural, on va exercir durant els seus primers anys de mestra: la precarietat de mitjans i l'aïllament del mestre.

No és, doncs, gens estrany que en el fons de les seves obres sobre els principis, els mètodes i les experiències de la Nova Educació descobrim la finalitat de contribuir a la renovació de l'escola rural. La seva obra L'escola rural activa (1933) és el reflex més clar d'aquesta intencionalitat. (Jordi Feu Gelis)

Va exercir el magisteri al barri barceloní de *Montjuïc i des de jove va acudir a congressos i cursos del que llavors es deia escola nova. Gairebé sempre a Europa central: *Montreux, *Heidelberg, Ginebra, *Locarno, Milà, *Helsingor, Copenhaguen, Estocolm, Bremen o Viena. Segons ella, "els països escandinaus en matèria educativa són els que van al capdavant d'Europa". En part, perquè en ser "països relativament petits, l'acció tutelar de l'estat pot fer-se més efectiva".

Va optar per treballar el model d'escola d'un micro-estat en els nous Grups Escolars de l'Ajuntament de Barcelona, planificats en 1908 i oberts en 1930. Va viure i va treballar a Barcelona fins als 95 anys.

Va signar alguns dels seus treballs com Isabel Tobalina.

Després de la Guerra Civil, va ser expedientada acusada de militància a la FETE, de ser pionera en la coeducació i de, entre uns altres, haver col·laborat amb institucions com l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Per això, va ser suspesa de sou i de feina durant el curs 1941-1942 i inhabilitada per exercir càrrecs directius durant dos cursos més.

La professora ens ha deixat una important bibliografia amb llibres de pedagogia i uns altres de literatura infantil i juvenil, així com altres obres traduïdes per ella mateixa.


Per saber-ne més:

- La maestra del cambio




Amparo Poch i Gascón


Nascuda a Saragossa en 1902, quan va acabar Magisteri va començar Medicina i a col·laborar amb ateneus i sindicats, ensenyant a llegir i a escriure a les dones.

Va destacar per la seva brillant carrera com a estudiant així com per ser una de les poques dones llicenciades en Medicina.

Va dedicar part del seu treball a l'educació sexual i en higiene com a mètode per prevenir malalties centrant-se més activament en la dona, al món obrer i en els nens i nenes.

Els seus pensaments, basats en els conceptes de la igualtat humana i la llibertat sexual, van quedar reflectits en els nombrosos articles, llibres i conferències que va dirigir a la societat.

Entre les seves responsabilitats va estar la de dirigir Casal de la Dona Treballadora a Barcelona de 1937 a 1939, va col·laborar estretament amb el Ministeri de Sanitat durant la II República i la Guerra Civil. La Ministra de Sanitat, Federica Montseny l'hi va encarregar la direcció d'Assistència Social a València, lloc en el qual va treballar especialment amb nens.

Va ser fundadora i membre activa de “Dones Lliures” (1934). Va presidir la "Societat d'Objectors contra la Guerra".

Exiliada a França va seguir treballant en els camps de refugiats i posteriorment va passar a dirigir l'Hospital de Varsòvia a Tolosa de Llenguadoc, ciutat en la qual va morir en 1968.

També coneguda como doctora Salud Alegre



Per saber-ne més:

- Amparo Poch Gascón. Mentgessa anarcosindicalista. Dicionari Biogràfic de Dones

- Amparo Poch: Un ejemplo a seguir, también en el siglo XXI

Llibres:

- Amparo Poch y Gascón: textos de una médica libertaria (DPZ, Alcaraván, 2002), escrita per Antonina Rodrigo.

- Una mujer libre. Amparo Poch y Gacón, médica y anarquista. De Antonia Rodrigo. Edic. Flor del Viento. Barcelona 2002




Enriqueta Otero “La Pasionaria do pobo galego”


Enriqueta Otero (Castroverde, Lugo 1910-1969) va ser mestra, especialista en educació de nens sordmuts, republicana, comunista, miliciana de cultura en la Primera Brigada Mòbil de xoc de la 46ª divisió, dirigida per Valentín González "El Camperol", i companya de Miguel Hernández i Dolors Ibárruri. Havent pogut marxar a l'exili amb la guerra ja perduda, va decidir que Espanya la necessitava aquí, i els seus passos la van portar a la clandestinitat, el maqui i la presó.

Enriqueta va col·laborar en la Reforma Educativa durant la II República i va ser professora del Col·legi Nacional de Sordmuts. En la Guerra Civil participa en tasques sanitàries, educatives i culturals: des de la gestió de guarderies per als fills dels milicians i milicianes o la direcció de l'Hospital Militar de Carabanchel, fins a l'organització d'activitats en el front com a miliciana de cultura.

Després de ser empresonada per la Junta de Defensa de Madrid, en els caòtics dies de la seva caiguda, fuig a Lugo on s'integra en el maqui, sent detinguda i empresonada set anys després.

Quan 14 anys després va ser alliberada, l'any 1960, l'Enriqueta lluitarà pel reconeixement de la seva condició de mestra, la qual cosa aconseguirà en 1974, molt abans que aquest dret tingués un reconeixement general, per llei, per a tots els mestres i mestres de la República.

En els anys 80, ja com a inspectora d'ensenyament, es preocuparà per millorar l'ensenyament en l'àmbit rural, i en tot moment perseguirà els seus objectius de difusió de la cultura, a través de l'Associació “O Carriño”.

Va ser una mestra amb una vida excepcional, la memòria de la qual mereix la pena recuperar.


Per saber-ne més:

- Enriqueta Otero Blanco, la última guerrillera de Galicia. El País. 2/11/1989

- Una guerrillera: Enriqueta Otero

- Biografia




Maria Luisa Navarro Margati

Nascuda a França, de família gaditana de tradició republicana. Pedagoga i psicòloga. Va estudiar a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri, secció de lletres, on més tard va ser professora.

Professora auxiliar en el col·legi nacional de sordmuts. Va obtenir una beca del JAE en dues ocasions, 1908 i 1930.

Va traduir a l'espanyol L'educació de les nenes: Pedagogia de Fenelón (1919), i va realitzar una Antologia de Rousseau (1931), entre les seves publicacions es troben dues obres per a l'educació dels sordmuts de 1921 i 1927, i juntament amb el seu marit, Lorenzo de Luzuriaga, va fundar en 1922 Revista de Pedagogia, que es va editar fins a 1936.S
Va formar part activa del Lyceum Club, on dirigia la secció de Literatura, i des d'aquesta institució va pronunciar algunes conferències com “Psicologia de l'adolescència” o “Mares i fills” que han quedat recollides en la premsa.

Una part important dels seus articles els dedica a defensar "la causa de la dona”, el dret de la
dona a l'educació, a la cultura, i a la ciutadania, quan va arribar el debat polític, es va posicionar en favor del vot de la dona.

En 1936 publica “l'Ensenyament de la lectura i l'escriptura en l'ensenyament primari".

Es va exiliar a Argentina amb el seu marit, encara que va seguir treballant, no va obtenir el reconeixement que es mereixia. Va morir a Buenos Aires a l'any 1947.


Per saber-ne mes:

- Maria Luisa Navarro. Maestras de la República de FETE-UGT

- Psicólogues pioneres.






María de la O Lejárraga (Maria Martínez Sierra)


María de l'O Lejárraga, va néixer a Sant Millán de la Cogolla, La Rioja, en 1874. Va estudiar a Madrid a l'Associació per a l'Ensenyament de la Dona, institució de la qual va ser professora.

Les seves inquietuds literàries li van portar a publicar el seu primer llibre “Contes breus, lectures recreatives per a nens”, que serà l'única obra que signarà amb el seu nom.

En 1900 es va casar amb Gregorio Martínez Sierra i va adoptar els cognoms del marit. Després de les noces, la majoria de les seves obres porten el nom de l'espòs.

Feminista convençuda i activa, fundadora de societats que promocionaven l'educació de la dona, va estar, incomprensiblement sotmesa al seu marit.

En 1933 va ser diputada socialista per Granada i va ser designada vicepresidenta de la Comissió d'Instrucció Pública. Va ser agregada comercial a l'ambaixada espanyola a Bèlgica, sota la tutela de la qual van estar centenars de nens i nenes refugiats de la guerra.

La Guerra Civil la va obligar a un penós exili i va morir a Argentina en 1974, poc abans de complir 100 anys, sent pràcticament una desconeguda, tant des del punt de vista literari com del
compromís social.


Altres materials:

- Video. María de la O Lejárraga. RTVE

- María Lejárraga a la Wikipedia

- Documentos RNE - María Lejárraga, brillo en la sombra

- María y el Frente Popular

- María Lejárraga y la política

- Muntatge musiva i fotos de Maria Lejárraga








Regina Lago


Va néixer a Palència i va estudiar Magisteri a l'Escola Normal d'aquesta mateixa ciutat. Va ingressar a l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri, sent la nº 1 de la seva promoció en Ciències.

Professora de Física i Química a l'Escola Normal de La Laguna, i de matemàtiques a Lugo. De 1928 a 1930 estudia, amb una Beca, Psicologia experimental en Ginebra. De tornada a Lugo, publicarà Les Repúbliques Juvenils (Lago, 1931) on analitzarà la importància de l'organització
escolar a l'hora de desenvolupar l'autonomia personal (self government) de les i els escolars, d'acord amb els plantejaments de l'Escola Nova.

En 1932 s'incorpora, com a professora de psicologia, a l'escola normal de Segòvia fins que aprova en 1934 l'oposició per a Cap de secció del Museu Pedagògic Nacional. Durant aquest
període publica diverses obres i articles en revistes especialitzades.

A l'inici de la guerra civil presideix el Comitè directiu de la Residència de Senyoretes, a València és nomenada responsable de l'Organització pedagògica de la Delegació de la Infància evacuada.

Al desembre es trasllada a Paris com a Delegada de la Infància Evacuada i al final de la guerra
torna a Catalunya per ajudar en l'evacuació de civils.

Dona compromesa política i sindicalment des de molt jove, ja en 1921 s'afilia a UGT, va pertànyer al Socorro Rojo i a l'Agrupació de Dones antifeixistes.

Ja en l'exili participa en la comissió executiva de la FETE a Mèxic dirigint diversos anys el
Comitè de Solidaritat i ajuda als professionals de l'ensenyament a Espanya.


Per saber-ne més:

- Regina Lago: una psicóloga comprometida con la infancia durante la guerra civil española. Carmen García Colmenares.

- Regina Lago. Diari de Menorca. 20/06/2010

- La historia de las trabajadoras de la FETE, un camino por descubrir

*Fotografia: Regina Lago i Margalida Comas, l’estiu de 1929 a Genève (Suïssa)




Rosa Sensat Vilà


Rosa Sensat va néixer al Masnou dins d'una família marinera i artesana. El pare, capità de la marina mercant, va morir quan ella tenia 9 anys i la mare, embarassada de la segona filla, va decidir dedicar-se a la confecció de brodats i puntes al coixí amb la participació de les altres dones de la família. La iniciativa va tenir èxit i esdevingué un taller de prestigi que ocupava altres brodadores i proveïa algunes botigues de Barcelona.

Rosa Sensat era una excel·lent brodadora, però també destacava en els estudis. La mare i l'àvia van atendre els seus desitjos i van matricular-la a l'Escola Normal. També van buscar-li el millor col·legi particular per preparar els exàmens. Com no tenia on allotjar-se a Barcelona, van aconseguir que la directora del prestigiós Col·legi Barcelonès, Àngela Vallès, l'acceptés a casa seva. Així, aquesta professora es va convertir en el principal referent acadèmic i professional de Sensat i, finalment, en la seva sogra.

Als quinze anys Rosa Sensat ja era mestra al Masnou. Més tard va ser parvulista a Girona i a Madrid, on va entrar en contacte amb la Institució Lliure d'Ensenyament. També hi aconseguí el títol de mestra normal, el qual li permeté guanyar per oposició la plaça de labors de l'Escola Normal d'Alacant. Finalment, s’encarregà de les classes de ciències, la seva veritable passió, i hi pogué aplicar una metodologia innovadora fins que, en trobar-se embarassada, renuncià a la plaça i demanà el trasllat a una escola de nenes de Barcelona.

A Barcelona va exercir a Sant Martí i a l'escola de la Diagonal on va escriure un diari de classe que mostra el seu elevat grau de dedicació i entusiasme. Hi destaquen les activitats capdavanteres, com organitzar sortides escolars o reduir el temps dedicat a labors, per destinar-lo a l'estudi de la natura o a fer pràctiques de tipus experimental. En tot moment es fa palesa la voluntat de crear un ambient escolar acollidor, similar al d'una llar, i enfortir el caràcter de les nenes i el seu sentit de la dignitat.

L'any 1914 Rosa Sensat va ser nomenada directora de la secció de nenes de l'Escola del Bosc, primera escola a l'aire lliure de Catalunya, on va poder aplicar el seu ideari pedagògic en unes condicions òptimes. Malgrat tot, quan es proclama la Segona República, va acceptar deixar la seva estimada escola i assumir la direcció del Grup escolar Milà i Fontanals, on, més tard, va haver d’afrontar la guerra.

Rosa Sensat va ser una gran divulgadora. Va participar en congressos i va impartir cursos i conferències on explicava els principis de l'Escola Nova i els plantejaments del moviment internacional a favor d'un ensenyament domèstic de caire científic. Les seves principals aportacions es van concretar en propostes encaminades a racionalitzar els continguts i la didàctica de les matèries escolars considerades exclusivament femenines, així com a apropar els principis científics a la realitat i les vivències de l'alumnat. Eren en realitat les dues cares d'una mateixa moneda, la necessitat de renovar la didàctica de les ciències per fer-les més vitals i més atraients i la necessitat de bastir uns arguments inqüestionables que permetessin la incorporació de sòlids coneixements científics en els programes de les escoles femenines.

Aquesta doble proposta cal inscriure-la en el marc del feminisme català de principis del segle XX, moviment al qual Sensat va estar estretament vinculada. De fet, se la pot considerar una figura clau, ja que va actuar de fil conductor entre la generació de les primeres feministes catalanes i la posterior fornada de mestres compromeses en la modernització i dignificació de l'escola de nenes. (Diccionari Biogràfic de Dones)


Per Saber-ne més:

- Sobre Rosa Sensat i la seva obra. Diccionari Biogràfic de Dones.

- Associació de mestres Rosa Sensat









Aurelia Gutiérrez-Cueto Blanchard


Aurelia Gutiérrez-Cueto Blanchard va néixer a Santander en una família culta i refinada.

Estudia a l'Escola Superior de Magisteri, sent la primera de la seva promoció. En 1911 i després de rebre una càtedra a l'Escola Normal, s'instal·la a Granada. Anys després, en 1932, és nomenada Directora Interina de la primera Escola del Magisteri Primari de la ciutat de Melilla.

Una de les seves filles diu de la seva mare:

Aurelia, d'un gran talent i una cultura extraordinària, d'una bondat i una dolçor a to amb aquests, sempre ajudant i protegint a tot el que necessitava, tant família com a amics o coneguts que ella veia que ho mereixien. Va ser número 1 de l'Escola Superior de Magisteri de Madrid i que la seva valia van admirar en el seu temps Marcelino Domingo, Rufino Blanco, Luis Zulueta, Besteiro, etc. Va ser assassinada a Valladolid l'any 36, i els seus papers i llibres arrasats per complet. Ella és la que tenia cartes i retrats familiars en abundància, però...”.

L'any 1936 va ser assassinada a Valladolid, on havia estat Directora de l'Escola Normal, víctima de la repressió franquista, i els seus papers, llibres, documents, fotografies i arxius arrasats.


Per saber-ne més:

- Mujeres en Melilla. Mª Ángeles Sánchez






Maria de Maeztu


María de Maeztu Whitney va néixer a Vitòria, el 18 de juliol de 1882. Filla de de Manuel de Maeztu Rodríguez, cubà d'origen navarrès, i de Juana Whitney, filla d'un diplomàtic anglès.

La inesperada mort el seu pare va deixar a la seva família en la ruïna i la família es va traslladar a Bilbao. María de Maeztu va estudiar Magisteri i més tard Dret. En 1902 va començar a exercir la seva professió de mestra en una escola.

María va reformar l'ensenyament, va implantar les classes a l'aire lliure, va fundar les primeres cantines i colònies escolars. Molt aviat destaca per la seva eloqüència, els seus clars conceptes i les seves idees revolucionàries sobre l'ensenyament.

Defensora de la igualtat de dones i homes, de l'emancipació social i econòmica de les dones i del divorci i rebutjava la injustícia que suposa el perdonar totes les faltes dels homes i culpabilizar a la dona a qui s'enganya.

Va dirigir la Residència Internacional de Senyoretes, regida per les mateixes normes de la Residència d'Estudiants. D'ella va formar part Victoria Kent, qui s'expressava així:

“És un deure el posar en relleu el valor inestimable que ha tingut la decisió de María de Maeztu en acceptar la tasca que li va encomanar la Junta per a Ampliació d'Estudis de dirigir, en aquells començaments d'aquest segle, una institució de caràcter laic que havia de transformar la vida de les noies estudiants, acostumant-les al gaudi conscient d'una llibertat fructífera. María de Maeztu va dirigir la Residència mentre va haver-hi llibertat a Espanya; arribada la revolta franquista, va emigrar a l'Argentina. Allí va morir anys després”.


Per saber-ne més:

- María de Maeztu Whitney. El laboratorio de España. La Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas (1907-1939)

- María de Maeztu. Maestra en Bilbao Bloc Somorrostro.

- Mujeres para un siglo - María de Maetzu: la educación. VIDEO. RTVE






Pilar de Madariaga Rojo


Va néixer el 21 d'abril de 1903 a Madrid, filla del militar liberal José de Madariaga Castro i d'Ascensión Rojo Regi, que va morir després del part.

Era la menor de vuit germans en una família de perfil republicà i científic. Tres dels seus germans eren enginyers de mines entre els quals destaca Salvador, assagista i historiador i ministre i ambaixador durant la II República. La seva germana Ascensión va ser una de les fundadores del Lyceum Club Femení, associació cultural feminista, i va treballar en la Creu Roja durant la guerra.

Pilar va estudiar de petita en el Col·legi Alemany de Madrid, i en l'Institut General i Tècnic Cardenal Cisneros, titulant-se en 1919. Es va llicenciar en Químiques en 1929 i va iniciar una carrera investigadora i docent. Va estudiar 3 anys a Estats Units becada per la JAE i per diverses Universitats entre elles la prestigiosa universitat de dones Vassar College, (*Poughkeepsie, Nova York), D'aquests tres anys de formació a Estats Units, en els quals va estudiar Espectroscòpía i Òptica Física, va portar a Espanya les tècniques espectroscòpiques aplicades en aquell país.

De 1932 a 1936 va ser investigadora en la Secció de Espectroscòpia de l'Institut Nacional de Física i Química (INFQ) dedicant-se a l'estudi de l'espectre del molibdè i va publicar els resultats amb Miguel Ángel Català en 1933. També va estudiar la concentració de mercuri en l'aire de les mines de Almadén.

De 1933 a 1934 va ser catedràtica de Física i Química de l'Institut de Puertollano. Estava afiliada a la FETE i va pertànyer a l'Associació Espanyola de Dones Universitàries (AEMU). En 1937 s'encarregava d'un orfenat a Alacant i va rebutjar l'oferta de fer classes a la Universitat
Vassar College, al·legant que en aquests moments era més necessària a Espanya.

Després de la guerra civil es va exiliar a Estats Units, donant un gir a la seva carrera professional doncs es va doctorar en literatura en Middlebury College i va ser professora de literatura espanyola en Vassar College, en l'estat de Nova York, fins a la seva jubilació en 1968, quan va tornar a Espanya.


Per saber-ne més:

- Maestras de la República de FETE-UGT




Antònia Adroher i Pascual


Neix a Girona el 22 de juny de 1913. Activista, fundadora del POUM i militant del PSC, va viure exiliada a França i va rebre el premi Mestres 68.

Antonia va créixer en una família obrera acomodada el que li va permetre assistir a l'escola pública.

Va ser la seva mare, la senyora Narcisa, la que li va transmetre un sistema de valors de lluita contra la incultura, l'abús i la injustícia.

Això la va portar primer a participar en les tertúlies organitzades pel seu germà major. Aquelles tertúlies van ampliar les seves inquietuds i la van animar a seguir amb els seus estudis.

En 1930 va ingressar per lliure a l'Escola Normal de Girona. Tenia amb prou feines 18 anys quan va aparèixer en el cap de la manifestació que celebrava la proclamació de la República, enarborant la bandera tricolor.

Acaba magisteri en 1934 i ingressa en la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament
(FETE) alternant els estudis i el treball amb les tasques sindicals. Va ser mestra a l'escola d'Ultramort del 1934 a 1936.

En iniciar la guerra entra a formar part al costat del seu marit de les milícies antifeixistes. Envidua als pocs dies i la destinen al Col·legi de les Carmelites per ocupar-se de les òrfenes
que s'havien quedat soles.

Antonia, amb 23 anys, serà la primera dona que ocupi un càrrec polític a l'Ajuntament de Girona,
en ser triada Consellera Municipal de Cultura i Propaganda des d'octubre del 36 fins a febrer de
1937, com a representant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista i gràcies al seu intens
treball tots els nens i nenes de Girona van ser escolaritzats malgrat les dificultats.

Forma part de la secció del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) i treballa com a mestra a l'escola Giner de los Ríos fins que en 1939 ha d'exiliar-se a França.

A l'exili, Antonia va continuar amb l'ensenyament, i va seguir militant en el POUM fins que va ingressar l'any 1976 en el Partit dels Socialistes de Catalunya.

L'any 1977 va retorna a Catalunya després de 38 anys d'exili. Va morir als 94 anys.


Per saber-ne més:

- Antònia Adroher i Pascual. Diccionari biogràfic de dones.

- Anonia Adoher
a la Viquipèdia

- Mor Antonia Adroher, la primera regidora de la història de l'Ajuntament de Girona. Diari de Girona 16 septembre 2007

- Mor Antonia Adroher i Pascual. Vilaweb

- Antonia Adroher, la revolución de la enseñanza. Pepe Gutiérrez-Álvarez

Compromís republicà

I un bon nombre d'aquestes noves dones exerceixen com a mestres en tots els nivells educatius.

Mestres que s'adhereixen a la República i als seus principis filosòfics, educatius… progressistes i que la defensen a les aules, en els seus escrits i, en molts casos també, en càrrecs polítics. I que, quan arriba la negra nit del franquisme, seran especialment reprimides
perquè, si el mestre ha de ser un exemple de conducta, aquesta exemplaritat s'extrema en el cas de les mestres.

A aquestes dones que es van implicar especialment en defensa de l'autonomia i de la llibertat
femenina, que van ser represaliadas, que van haver d'exiliar-se i que han estat ingratament
oblidades i repudiades pel règim que va posar punt i final a una etapa d'avanç progressista
a Espanya, els devem el nostre reconeixement especial.


Sóc independent i lliure… Mai vaig pensar en l'ascens personal a costa de la meva llibertat o d'abjurar de les meves conviccions.
Carmen de Burgos




Moment de canvis

Els canvis fonamentals vindran a partir de 1868, amb el Krausisme i la Institució Lliure d'Ensenyament, amb els seus plantejaments filosòfics i pedagògics, a favor de la reforma gradual de les mentalitats, la moral i les pràctiques del poble espanyol, en el qual les dones complien
un paper, en principi, similar al dels homes.

Canvis que van aconseguir la formació dels mestres i mestres, exigint un major nivell de qualificació per a aquestes.

L'educació de les mares i mestres era ara més important en la mesura en què la influència femenina es considera determinant per a la formació de les següents generacions, una tasca de moralització de la vida pública en la qual la dona, des del cercle familiar, ha de tenir un paper fonamental.

Educades sota les premisses de la Institució Lliure d'Ensenyament ens trobem, ja a principis del segle XX, un bon nombre de dones modernes, lliurepensadores, liberals… que nodriran les files del socialisme o del moviment anarquista i que comencen a reclamar en els seus escrits i en
la seva vida diària el reconeixement d'uns drets dirigits a aconseguir la igualtat entre els sexes: el sufragi universal, l'accés lliure a la Universitat i a l'àmbit polític, una legislació laboral no discriminatòria, el divorci, l'educació sexual… serien alguns dels seus requeriments.





Primers passos

En 1836 es va obrir la primera
Escola Normal,
a Madrid, però solament ho
va anar per a mestres. La
Llei *Moyano va ser la primera
Llei que va recomanar
- no va arribar a obligar, la qual cosa
sí va fer per al cas
dels mestres - crear
Escoles Normals de
mestres. I, un any després
de la seva aprovació,
en 1858, es va crear un centre
oficial per formar
mestres.
Ara bé, la Llei *Moyano
contempla una formació
diferenciada per a
mestres i mestres;
en el cas d'ells, una
àmplia llista de matèries,
que es redueix en el cas
de les mestres, doncs seguia
mantenint-se la
visió d'una mestra
*maternalizada, la
principal aptitud de la qual eren
les seves suposades virtuts
com a mare. La pròpia
Llei estipula per a les
mestres, com a retribució,
una tercera part
menys de l'assenyalat als
Mestres.
Compromís republicà
I un bon nombre
d'aquestes noves dones
exerceixen com a mestres
en tots els nivells educatius.
Mestres que s'adhereixen
a la República
i als seus principis filosòfics,
educatius… progressistes
i que la defensen
a les aules, en els seus
escrits i, en molts casos
també, en càrrecs
polítics. I que, quan
arriba la negra nit del
franquisme, seran especialment
reprimides
perquè, si el mestre ha de
ser un exemple de
conducta, aquesta exemplaritat
s'extrema en
el cas de les mestres.
A aquestes dones que es
van implicar especialment
en defensa de l'autonomia
i de la llibertat
femenina, que van ser *represaliadas,
que van haver d'exiliar-se
i que
han estat ingratament
oblidades i repudiades
pel règim que va posar
punt i final a una etapa
d'avanç progressista
a Espanya, els devem
el nostre reconeixement
especial.
Les MESTRES
de la
REPÚBLICA
en el RECORD 6

La depuració o represió després de la guerra als i les mestres. Actividad a l'aula

- METODOLOGIA

Treball en gran grup i individual


- OBJECTIUS

. Aconseguir una visió positiva sobre els assoliments que es van aconseguir amb la II República en matèria educativa i una visió crítica sobre els retrocessos després del final de la Guerra Civil.

. Analitzar com amb l'escola de la IIª República les gents del poble podien sortir de l'analfabetisme i generar els seus propis corrents d'opinió, en poder accedir a la informació
de manera crítica.

. Reflexionar sobre com el control de la informació comporta que aquesta arribi de manera que no genera opinió i per tant tampoc oposició ni posicionament sobre temes que ens afecten. Analitzar el paper de les noves tecnologies e internet per la democratizació de la informació.

. Conèixer el paper que les mestres van tenir per a la ciutadania a Espanya.

. Rescatar de l'oblit, l'especial persecució que es va fer de les mestres com a pedagogues però
també pel seu suposat paper femení trasgredit.


- TEMPS

Dues sessions


- MATERIAL NECESSARI

La pròpia unitat didàctica, però també accés a internet i a la biblioteca del centre.


- PROCEDIMENT

. En gran grup es va a llegir la unitat didàctica i es va a debatre breument.

. De forma individual es buscarà la informació que se li demani i es contestaran a unes
qüestions.


- ORIENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

L'Escola durant la IIª República va buscar solucions al problema d'analfabetisme a Espanya, la constitució de 1931 contemplava una participació ciutadana sense precedents en aquest país, però per a això la població havia de ser conscient i alhora crítica de les opcions polítiques que concorrien a les urnes, per prendre partit de forma lliure per una o una altra, no com havia succeït en uns altres temps, en els quals els cacics determinaven el vot, doncs la gent no sabia llegir.

El paper del Magisteri Español va ser essencial i sobretot el de les mestres.


- INSTRUCCIONS PER A L'ALUMNAT

. Amb el text de l'article 48 de la constitució del 31, busca un article similar en la constitució actual i en la LOE (Llei Orgànica d'Educació de 3 de maig de 2006) Tenint en compte
el moment en el qual s'escriu cada text definiries aquesta constitució de 1931 com a negativa per a la ciutadania?

. Busca en internet “Missions Pedagògiques” i tracta d'explicar amb les teves paraules com era la seva labor la definiries com a negativa?

. Busca també el nom de mestres innovadores en aquella època, intenta buscar el nom de mestres després de la guerra civil aquests noms al fet que s'associen? a la innovació o a la persecució?

. Analitza els textos on es parla de les mestres detingudes, assenyala en el mateix aquells trets pels quals són condemnades i no tenen a veure amb el seu treball. Fes el mateix amb els que es relacionen amb el seu treball.

Busca exemples de mestres contra les quals s'han pres represàlies i compara. Per què creieu que a les mestres se'ls té en compte determinades maneres de fer?

Quin paper, quin model consideres que es vol per a la dona en aquells moments? pots justificar, avui aquest paper per a tu si ets noia o per a les teves companyes si ets noi?






Sobre el final de la guerra. Activitat a l'aula

- METODOLOGIA

Individual i gran grup


- OBJECTIUS

. Reflexionar sobre les conseqüències de les guerres entre les gents del poble, a través d'una
revisió de les successives guerres i especialment aquesta, que va dividir a la població espanyola.


- TEMPS

. Una primera sessió de sensibilització i recerca de material i testimoniatges.

. Segona sessió d'exposició en comú.


- MATERIAL NECESSARI

Biblioteca i hemeroteca del centre o/i accés a Internet. Entrevistes a persones grans que recordin els esdeveniments posteriors a la guerra.


- PROCEDIMENT

Posada en comú, amb diversos procediments (elaboració d'un mural de la pau, exposició de dibuixos o fotografies…)


- ORIENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

El descontent de les dretes, abans de l'aixecament militar que va desembocar en la Guerra Civil (1936-1939), i que es reflecteix en els documents previs, així com la mateixa declaració del final de la Guerra, porten, de manera explícita, escrita la idea de persecució i aniquilació de tota persona “no afí” al nacional-catolicisme. Aquesta idea encoratja el comportament de la societat espanyola al llarg de gran part de la dictadura: les delacions, traïcions entre persones veïnes, amigues i fins i tot familiars, van estar a l'ordre del dia.

Si bé és cert que la por estava darrere d'aquestes actituds, no ho és menys que van dividir profundament a la societat espanyola, almenys durant els anys que va durar el règim, i fins i tot algunes tendències polítiques actuals delaten cert record a aquella època.


- INSTRUCCIONS PER A L'ALUMNAT

Primera sessió:

Després de la lectura dels textos inclosos en la unitat didàctica es procedeix a iniciar la
recerca de:

. Els convenis: “El abrazo de Vergara” i “El pacto de Zanjón”.

. Testimonis de gent que va viure el final de la guerra (preguntant en el seu entorn més proper
i obtenir un parell de testimonis per alumne i alumna).

. Com vivia la gent la seva diversitat ideològica, si la tenia, abans d'iniciar-se la guerra i
com després (bé, mitjançant testimoniatge oral, ben buscant en Internet o a la biblioteca).

Amb la informació obtinguda de la indagació fora i dins del centre, se'ls demana que elaborin dibuixos, textos, poemes o fotografies amb la temàtica de l'amistat i la pau, la diversitat ideològica, pobles units, etc.

Segona sessió:

Amb les reflexions i el material obtingut de la sessió anterior es demana que elaborin un mural on s'al·ludeixi a la pau entre les persones, que pot contenir dibuixos, textos amb declaracions de pau entre amics i amigues, fotografies, etc. El mural pot exposar-se en l'entrada del centre o a l'aula.