Concepció Sainz-Amor

Va iniciar a l'escola rural la seva trajectòria professional de mestra. Nascuda a la vall de Tobalina, del municipi de Cebolleros, a la província de Burgos, va cursar estudis de magisteri a l'Escola Normal de Burgos i, després d'aprovar les oposicions en 1918, va obtenir la seva primera destinació a Aldeanueva de Ebro (província de Logronyo). A aquesta escola li van seguir les de Rincón de Soto, Pedroso y Alberite, a La Rioja. A partir d'aquest moment va alternar la seva activitat de mestra amb una notable activitat d'estudis i viatges a l'estranger participant
en congressos i visitant diferents països per compte propi durant els períodes de vacances o a través de beques de la Junta d'Ampliació d' Estudis.

Va dedicar els seus esforços, de forma prioritària, a la renovació pedagògica d'aquest tipus d'escoles centrant-se en la pràctica escolar. A partir dels estudis de magisteri en la Normal de Burgos va tenir coneixement de la pedagogia i el mètode de Maria Montessori i d'algunes iniciatives del moviment de la Nova Educació.

Però l'impuls que va despertar la seva potència vital i les seves inquietuds intel·lectuals va ser la situació de l'escola rural, on va exercir durant els seus primers anys de mestra: la precarietat de mitjans i l'aïllament del mestre.

No és, doncs, gens estrany que en el fons de les seves obres sobre els principis, els mètodes i les experiències de la Nova Educació descobrim la finalitat de contribuir a la renovació de l'escola rural. La seva obra L'escola rural activa (1933) és el reflex més clar d'aquesta intencionalitat. (Jordi Feu Gelis)

Va exercir el magisteri al barri barceloní de *Montjuïc i des de jove va acudir a congressos i cursos del que llavors es deia escola nova. Gairebé sempre a Europa central: *Montreux, *Heidelberg, Ginebra, *Locarno, Milà, *Helsingor, Copenhaguen, Estocolm, Bremen o Viena. Segons ella, "els països escandinaus en matèria educativa són els que van al capdavant d'Europa". En part, perquè en ser "països relativament petits, l'acció tutelar de l'estat pot fer-se més efectiva".

Va optar per treballar el model d'escola d'un micro-estat en els nous Grups Escolars de l'Ajuntament de Barcelona, planificats en 1908 i oberts en 1930. Va viure i va treballar a Barcelona fins als 95 anys.

Va signar alguns dels seus treballs com Isabel Tobalina.

Després de la Guerra Civil, va ser expedientada acusada de militància a la FETE, de ser pionera en la coeducació i de, entre uns altres, haver col·laborat amb institucions com l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Per això, va ser suspesa de sou i de feina durant el curs 1941-1942 i inhabilitada per exercir càrrecs directius durant dos cursos més.

La professora ens ha deixat una important bibliografia amb llibres de pedagogia i uns altres de literatura infantil i juvenil, així com altres obres traduïdes per ella mateixa.


Per saber-ne més:

- La maestra del cambio