La defensa del vot de les dones en la II República. Activitat a l'aula

- METODOLOGIA

Grups mixts


- OBJECTIUS

. Comprendre la importància de la conquesta del vot de les dones a Espanya.
. Analitzar les raons que es van defensar a favor i en contra del vot femení.
. Conèixer a les protagonistes del debat en les Corts.  Clara Campoamor i Victoria Kent.


- TEMPS

Preparació: una setmana.
Exposició: una hora.


- MATERIAL NECESSARI

Internet. Biblioteca del centre.
Veure “Clara Campoamor, la dona oblidada”


- PROCEDIMENT

Treball de recerca documental.
Elaboració de joc teatral.


- ORIENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

La primera vegada que es va abordar el tema del sufragi femení en el saló de sessions de les Corts va ser l'1 de setembre de 1931.

Clara Campoamor va intervenir aquell dia, en nom de la Comissió de la Constitució, en el debat de la totalitat del projecte. També aquest dia, per primera vegada, una dona parlava com a diputada i des de llavors Clara Campoamor no deixaria de lluitar fins a aconseguir que fos aprovat en les corts el dret al vot de les dones.
Clara Campoamor va tenir com a adversària en el debat a Victoria Kent que va argumentar en contra, no perquè posava en dubte la capacitat de la dona sinó perquè pensava en les seves limitacions culturals i de criteri polític.

Clara Campoamor va defensar la igualtat de tots els éssers humans, raons ideològiques que no podien refutar els partits d'esquerres i que els va fer votar a favor del sufragi i guanyar la votació en la segona volta.

Victoria Kent: Crec que no és el moment d'atorgar el vot a la dona espanyola.

Clara Campoamor: Em sento ciutadana abans que dona i considero que seria un profund error polític deixar a la dona al marge dels seus drets.


- INSTRUCCIONS PER A L'ALUMNAT

1.- Documenteu-vos sobre el debat que va tenir lloc en les Corts entre la Clara Campoamor i la Victoria Kent.

2.- Escriviu cinc arguments a favor del vot de les dones i cinc en contra.

3.- Prepareu una representació del debat.

4.- Realitzeu la representació en classe.

Les dones que van treballar per la igualtat. Activitats a l'aula

- METODOLOGIA

Grups mixts


- OBJECTIUS

Recordar a aquelles dones que des de diferents disciplines van lluitar per la igualtat en l'època de la República.


- TEMPS

Preparació una setmana

Exposició una hora


- MATERIAL NECESSARI

.  Internet. Biblioteca del centre
.  Cartolines.
. Xinxetes.


- PROCEDIMENT

Treball de recerca documental
Elaboració per a la presentació


- ORIENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

A la fi del segle XIX i principis del XX conflueixen diverses generacions de dones compromeses a favor d'un canvi de la situació social i legal de les dones i que formen part de les forces que recolzen un nou model social. Solen ser conegudes públicament pels seus mèrits intel·lectuals o professionals, viatgen a l'estranger i saben diferents idiomes, tenen col·legues, amics o familiars homes en els cercles polítics i intel·lectuals del país, són notícia en la premsa i en revistes, on apareixen signant articles o manifestant les seves opinions, constituint la literatura una activitat compartida per moltes d'elles.

Són fundadores o membres il·lustres d'organitzacions de caràcter feminista, professional o unes altres. Els testimoniatges i memòries que aquestes dones ens han deixat indiquen les dificultats que van haver de vèncer per trasgredir les normes socials adjudicades a la seva condició de dona, les expectatives que van dipositar en la República, les seves activitats i preses de postura conforme el règim s'anava desenvolupant i, en el cas de dones d'esquerra, el seu compromís amb la República.

Entre els seus noms figuren:

Carmen de Burgos. (1867-1931) Professora de l'escola Normal de Guadalajara i escriptora.

Maria de Maeztu. (1882-1948)  Pedagoga. Directora de l'Institut- Escola, la Residència de Senyoretes.

Elena Fortún. (1886-1952)  Escriptora

Clara Campoamor. (1888-1972) i Victoria Kent (1898-1987) que van ser les primeres llicenciades
en dret defensores davant el Tribunal Suprem i en un consell de guerra respectivament.

Federica Montseny Mañé. (1905-1994) Líder anarquista dedicada a la propagació de la premsa llibertària. Política i sindicalista va ser ministra de Sanitat durant la II República espanyola, sent la primera dona a ocupar un càrrec ministerial en l'Europa Occidental.

María Zambrano. (1904-1991) col·laboraria en la Revista d'Occident des de 1933 i exerciria
com a professora ajudant en la facultat de de Filosofia i Lletres de Madrid.

Margarita Nelken. (1894-1968) que va publicar obres sobre crítica literària i artística.

Hildegart Rodríguez. (1914-1933) La precoç noia que, en plena adolescència havia realitzat estudis de dret, medicina, sociologia i llengües.



- INSTRUCCIONS PER A L'ALUMNAT

1.- En grup, escolliu el nom d'una dona de reconegut prestigi de finals del segle XIX i mitjans del XX.

2.- Investigueu a la biblioteca i Internet la vida i obra de la protagonista que heu escollit.

3.- Redacteu un article relacionant la seva obra amb la conquesta dels drets de la dona.

4.- Confeccioneu un cartell amb el seu retrat i amb paraules clau que la defineixin.

5.- Presenteu el vostre treball a la resta de la classe.

La igualtat jurídica i el dret al vot de les dones

La igualtat jurídica entre homes i dones i el dret a vot femení formaven part de l'ampli projecte modernitzador i democratitzador de la II República, però els aferrissats debats que van tenir lloc en les Corts Constituents de 1931 mostren fins a quin punt la seva conquesta despertava resistències fins i tot entre els mateixos republicans.

La defensa del vot femení va ser liderada amb convicció per la diputada Clara Campoamor, una de les tres diputades d'un total de 470 diputats i diputades.

Els diputats dels tres partits republicans més importants – Acció Republicana, el Partit Radical Republicà, al que pertanyia Clara Campoamor, i el Partit Radical Socialista Republicà- es van oposar majoritàriament a la seva aprovació.

Argumentaven que el vot femení era prematur i havia de ser ajornat al futur. Aquests republicans –incloses dones republicanes com la diputada Victoria Kent- consideraven que el vot de la dona seria de tendència conservadora i subjecte a la influència de l'església catòlica, per la qual cosa la seva concessió llavors feia perillar la pròpia República i el seu programa reformista i democràtic.

Associaven així el vot de la dona amb l'església catòlica i els valors tradicionals, conservadors i irracionals, considerats tradicionalment atributs “femenins”, enfront dels valors republicans, que eren racionals, moderns i progressistes.

El sufragi femení va ser aprovat finalment gràcies al suport d'una part important del partit socialista, el més nombrós de la càmera, i, en menor mesura, dels petits partits republicans, dels catalanistes, dels galleguistes i dels conservadors.

Clara Campoamor, advocada, valenta, de gran coratge, republicana i demòcrata convençuda, va ser la defensora més decidida dels drets de les dones i va exercir un paper fonamental en el debat del sufragi femení. Mari Nash