Prenem les paraules de Mª Carmen Agulló:
En aquesta repressió de conductes, les mestres republicanes van ser objecte d'un sever correctiu perquè havien donat suficient prova de la seva adhesió al règim que els havia concedit la ciutadania.
A elles se'ls van imputar càrrecs específicament femenins: veure a una mestra “lliure i atrevida” era, sens dubte, causa de sanció. Per això, igual que els seus companys, van ser castigades per la seva militància política, sindical o cultural, però sobretot per les seves "agosarades" conductes personals (casades pel civil, divorciades, mares solteres …), per la seva escassa o nul·la religiositat i per haver introduït el laïcisme i la coeducació a les aules, pràctiques que tenien una connotació pejorativa especial ja que qüestionaven la tradicional religiositat femenina.
Alguns exemples ens il·lustren sobre aquests càrrecs. Així, la mestra d'Amusco (Palència) és acusada no ja de laïcisme sinó d'antirreligiosa, amb les següents acusacions:
“Quan es va ordenar la retirada dels crucifixos a les escoles, com alguns veïns coneixedors de l'Ordre pugessin a l'escola per preguntar-la on havia posat el Sant Crist, que havia presidit fins llavors tots els actes, va contestar V. “de picadero en la leñera” (García Colmenares, Carmen La repressió del Magisteri a Palència. Els fils de la memòria.)
El resultat de tot això, ens ho segueix explicant Mª Carmen Agulló, quan ens narra que algunes van ser empresonades fins i tot durant més temps del que van ser condemnades, alguna va arribar a morir a la presó com Carmen Orozco.
Algunes també van ser afusellades o en termes de l'època “passejades”, fins i tot executades poc després d'iniciar-se la guerra. Moltes altres van haver d'exiliar-se normalment a Hispanoamèrica, on van exercir com a mestres contribuint a la modernització de l'educació en aquests països, encara que normalment es van dedicar a altres treballs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada