Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris magisteri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris magisteri. Mostrar tots els missatges

9 d’abr. 2011

El paper de les mestres republicanes

En el projecte d'educació de la ciutadania de la II República  les mestres republicanes ocupaven un lloc destacat. Eren les encarregades d'educar en els valors de llibertat, igualtat i solidaritat als nens i a les nenes, que estudiaven a les escoles mixtes recentment implantades, o a les escoles de nenes.

Per altra banda, la seva mateixa presència era un exemple instructiu, especialment per a les nenes, ja que encarnaven un model de dona moderna i independent.



ELS PRECEDENTS


A mitjans del segle XIX la formació de les mestres era mínima. Es contemplava que poguessin llegir, però no era necessari que escrivissin, ja que es considerava un treball més actiu que la passivitat de la lectura. “Habitualment el saber de les mestres es xifra a ser més o menys primoroses en les labors pròpies del seu sexe, un talent veritablement importantíssim en elles; però en els altres rams de la instrucció primària solen tenir una ignorància profunda, havent-hi moltes que no saben escriure i ni llegir si més no”.
Gil de Zárate, 1855 

A la fi del segle XIX eren moltes les veus que s'alçaven contra l'educació de les dones. Al Congrés Nacional Pedagògic de 1882, José Antonio Simoes Repso després de posar en dubte els postulats
de John Stuart Mill sobre l'educació femenina, ironitza amb gran gaubança per part dels oïdors:
“si voleu a la dona diputada, senadora, generala, ministra On voleu col·locar a l'home? Jo per la meva part us diré solament que no m'agradaria tenir una dona que quan li digués “dóna'm la meva camisa i el meu coll” em contestés “deixa'm que estic preparant una interpel·lació al Sr Ministre de la Guerra”.

Raquel Vázquez. La Institució Lliure d'Ensenyament 


Pràcticament durant tot el segle XIX la formació de les mestres es va caracteritzar per la seva precària preparació, inferior a la dels mestres, perquè la major part de l'horari escolar ho ocupava l'ensenyament de les labors. La qualificació professional era escassa, ja que amb un simple examen podien obtenir el títol. En 1881 es va fixar un pla d'estudis oficial, encara que les labors representaven més d'un terç de l'horari escolar. En 1898 s'equiparen els estudis de les mestres amb els dels mestres varons.
Teresa González Pérez




 



El paper de les mestres i els mestres

El projecte que l'educació i la cultura arribessin als racons més remots d'Espanya era per al govern republicà la via per construir una veritable democràcia. “Espanya no serà una autèntica democràcia mentre la majoria dels seus fills, per falta d'escoles, es vegin condemnats a perpètua ignorància” establia el Decret que disposava la creació de 7.000 places de mestres en 1931.

Educació i democràcia anaven de la mà i el cor de la formació en valors cívics dels nens i de les nenes i de l'eradicació de l'analfabetisme a les zones urbanes i rurals era l'ensenyament primari.

La política educativa de la República, si bé va abastar el conjunt del sistema educatiu, es va centrar en la reforma i la millora del magisteri. Els estudis de magisteri van adquirir categoria universitària. Els futurs i les futures mestres, que havien de tenir estudis de batxillerat, es formaven conjuntament a la universitat en la qual aprenien la pedagogia moderna. La millora de les retribucions va contribuir també a dignificar la professió.