Nascuda a Saragossa en 1902, quan va acabar Magisteri va començar Medicina i a col·laborar amb ateneus i sindicats, ensenyant a llegir i a escriure a les dones.
Va destacar per la seva brillant carrera com a estudiant així com per ser una de les poques dones llicenciades en Medicina.
Va dedicar part del seu treball a l'educació sexual i en higiene com a mètode per prevenir malalties centrant-se més activament en la dona, al món obrer i en els nens i nenes.
Els seus pensaments, basats en els conceptes de la igualtat humana i la llibertat sexual, van quedar reflectits en els nombrosos articles, llibres i conferències que va dirigir a la societat.
Entre les seves responsabilitats va estar la de dirigir Casal de la Dona Treballadora a Barcelona de 1937 a 1939, va col·laborar estretament amb el Ministeri de Sanitat durant la II República i la Guerra Civil. La Ministra de Sanitat, Federica Montseny l'hi va encarregar la direcció d'Assistència Social a València, lloc en el qual va treballar especialment amb nens.
Va ser fundadora i membre activa de “Dones Lliures” (1934). Va presidir la "Societat d'Objectors contra la Guerra".
Exiliada a França va seguir treballant en els camps de refugiats i posteriorment va passar a dirigir l'Hospital de Varsòvia a Tolosa de Llenguadoc, ciutat en la qual va morir en 1968.
També coneguda como doctora Salud Alegre
Per saber-ne més:
- Amparo Poch Gascón. Mentgessa anarcosindicalista. Dicionari Biogràfic de Dones
- Amparo Poch: Un ejemplo a seguir, también en el siglo XXI
Llibres:
- Amparo Poch y Gascón: textos de una médica libertaria (DPZ, Alcaraván, 2002), escrita per Antonina Rodrigo.
- Una mujer libre. Amparo Poch y Gacón, médica y anarquista. De Antonia Rodrigo. Edic. Flor del Viento. Barcelona 2002
