10 d’abr. 2011

Comença la depuració

Es va derogar l'article 48 de la Constitució de 1931 que establia:

. El servei de la cultura és atribució essencial de l'Estat, i ho prestarà mitjançant institucions educatives enllaçades pel sistema de l'escola unificada.
. L'ensenyament primari serà gratuït i obligatòri.
. Els mestres, professors i catedràtics de l'ensenyament oficial són funcionaris públics.
. La llibertat de càtedra queda reconeguda i garantida.
. La República legislarà en el sentit de facilitar als espanyols econòmicament necessitats l'accés a tots els graus d'ensenyament, a fi que no es trobin condicionats més enllà de l'aptitud i la vocació.
. L'ensenyament serà laic, farà del treball l'eix de la seva activitat metodològica i s'inspirarà en ideals de solidaritat humana.
. Es reconeix a les esglésies el dret, subjecte a inspecció de l'Estat, d'ensenyar les seves respectives doctrines en els seus propis establiments.


Normativa depurativa

Respecte al Magisteri Español, la normativa depurativa es resumeix en l'ordre de 18 de març
de 1939, en línies generals el procediment seguit ens el descriu la professora Pura Sánchez de la següent manera:

Primer, se separava del servei a la totalitat del professorat; els qui volguessin reingressar havien de presentar una instància manifestant la seva voluntat de continuar en l'exercici de la docència i una declaració jurada en la qual es contestava a una sèrie de qüestions relacionades amb les actituds professionals i polítiques tingudes; rebuda la instància, la comissió depuradora obria expedient i demanava informe de cada professor i de cada professora a la Guàrdia Civil, a l'alcalde, al capellà i a un representant dels pares de la localitat; amb tota la informació rebuda, la comissió podia sobreseure el cas o, si trobava elements sancionables, formular per escrit els càrrecs que cregués convenients. La persona interessada disposava
de deu dies per contestar per escrit als càrrecs, presentant la documentació que pogués qüestionar-los. La comissió valorava de nou l'expedient amb el plec de descàrrec rebut i proposava una resolució.
L'expedient complet era remès a la comissió nacional, que tornava a examinar-ho i feia una proposta de resolució que era elevada a les altes esferes ministerials per a la decisió final que es comunicava a la Comissió Superior Dictaminadora, qui, al seu torn, remetia les resolucions als presidents de les comissions provincials per a la seva publicació en el butlletí oficial de la província. Només a partir de març de 1938, en crear-se l'Oficina Tècnic-Administrativa, va ser possible recórrer demanant la revisió d'un expedient sancionador en un procediment que resultava bastant lent i, amb freqüència, ineficaç.
Els càrrecs considerats més greus eren la pertinença a partits d'esquerra o a la maçoneria,
la irreligiositat o la conducta privada immoral i haver aplicat plantejaments pedagògics renovadors.



Texts amb exemples de causes de repressió:

“Per les seves males arts va aconseguir que es fusionessin els dos grups de nens i nenes perquè la nomenessin directora i poder posar així en pràctica per primera vegada al poble la coeducació,
aspecte escolar molt discutit amb anterioritat (...) en diferents reunions del Consell, trobant
sempre l'obstinada oposició a la separació dels alumnes i alumnes amb tanques, dels elements afins a la seva tendència política, ja llavors marcadament esquerrana”

(*AGA. Legajo 417. Nº 50).

“de mala conducta religiosa i la moral ha deixat bastant que desitjar. Va tenir un fill abans
de casar-se. Els seus ideals polítics en unes i unes altres eleccions han estat d'esquerres, propagant, ajudant i votant a les candidatures d'esquerres, sent aquesta i el marit més entusiastes del Front Popular i en els primers dies del Moviment, es mostraven amb paraules
poc correctes desafectes al Movimento Nacional”.

(*AGA, Expedient 357- 52,)

Citats per Mª Carmen Agulló en la ponència de la IVº Trobada de Sindicades, Madrid, novembre 2010




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada