9 d’abr. 2011

La República dels mestres i de les mestres




La II República va ser definida per Marcel.lí Domingo, el seu primer Ministre d'Instrucció Pública, com “la República dels mestres” i expressa de manera molt clara la gran importància que el nou règim republicà instaurat en 1931 va concedir a l'educació en general, i a l'educació primària, en particular.

Els mestres, –i també les mestres, caldria afegir-, anaven a ser considerats els funcionaris més importants de l'Estat. Sobre ells requeia la tasca fonamental de formar i educar a la infància, als nens i nenes que eren els que havien de constituir, en el futur, la ciutadania nova d'Espanya.


A l'espera que s'aprovés la Constitució, al desembre, el Govern va prendre, mitjançant decrets urgents, les primeres mesures: es va reconèixer l'Estat plural i les diferències lingüístiques (es respecta la llengua materna de l'alumnat) i al capdavant del Consell d'Instrucció Pública que tiraria endevant les reformes es va nomenar a Unamuno.

Els alumnes i les alumnes sortien al camp per estudiar ciències naturals, es van tractar de substituir els monòtons "cors infantils" recitant lliçons de memòria pel debat participatiu i pedagògic; en molts casos els nens i les nenes es varen barrejar a les mateixes aules, on s'educaven en igualtat, i es va afavorir un trànsit sense sobresalts des del parvulari a la universitat.

"Va ser una escola en la qual es va educar als nens atenent a la seva capacitat, la seva actitud i la seva vocació, no a la seva situació econòmica. L'educació pública va rebre finançament i l'escola privada ho va mirar amb recel", recorda el catedràtic Antonio Molero Pintado. "Tot tenia l'aroma pedagògica de la Institució Lliure d'Ensenyament, que va anar el suport intel·lectual en el qual es va recolzar la República. Encara que va dissenyar una escola més laica”.

"Es va projectar la creació gradual de 27.000 escoles i mentre, els ajuntaments
van preparar provisionalment sales on educar als nens. I als més grans. "Fins i tot es va fer alguna petita escola a les sales d'autòpsia dels cementiris. On es podia. I les mestres van tenir un paper primordial: ensenyaven a casa seva amb la subvenció de l'Ajuntament
.
Antonio Molero Pintado

"El 14 d'abril de 1931, la República va trobar una Espanya tan analfabeta, desnutrida i plena de polls com a ansiosa per aprendre. I els més il·lustres escriptors, poetes, pedagogs, es van posar a la feina. De poble en poble, amb la cultura ambulant. Posar remei a aquesta situació es converteix en un propòsit prioritari dels governants republicans: Marcel.lí Domingo, radical socialista i antic mestre en el període constituent, Fernando de los Ríos al govern de Manuel Azaña, amb Rodolfo Llopis, socialista i mestre, com a director general. Azaña, exaltant la tasca iniciada, afirmava que “l'escola pública havia de ser l'escut de la República”.
Carlos Paris








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada