6 d’abr. 2011

Presentació de la Unitat


L'educació va constituir un dels compromisos socials de la II República la fi de la qual era aconseguir la democràcia, garantir els drets de tots els ciutadans i ciutadanes i modernitzar el país.

Es tractava de configurar l'estat docent, la defensa d'una República capaç d'educar a ciutadans i ciutadanes compromeses amb la construcció d'una nova societat, que deixés enrere l'obscurantisme i les desigualtats d'altres èpoques.

Una educació pública, obligatòria, gratuïta, activa, laica, bilingüe i solidària que intentava acabar amb segles de discriminació per raó de sexe o de classe social.

Desgraciadament, els plantejaments de la II República van tenir una plasmació incompleta i efímera.

La revolta feixista retallà les il·lusions de canvi social i l'activitat reformadora en tots els terrenys, entre ells, el de l'educació. Així que molts dels aspectes que aquí es destaquen no van arribar
a estendre's a tot el país i no van aconseguir consolidar-se. Així i tot, el seu llegat ha arribat fins als nostres dies i és important transmetre-ho i donar a conèixer un dels millors fragments de la història d'Espanya.

Dins d'aquest projecte d'educació de la ciutadania ocupaven un lloc privilegiat les mestres republicanes, que encarnaven el model de dones modernes i independents. Elles serien les responsables, en bona mesura, de la construcció i difusió de la nova identitat ciutadana, en educar al seu alumnat en els valors d'igualtat, llibertat i solidaritat, tant a través de la transmissió de continguts a les aules com, sobretot, amb les seves vivències personals.

No obstant això, molt poc sabem d'aquestes dones compromeses i valentes que van treballar per portar l'educació a tots els racons d'Espanya, per molt perduts i aïllats que estiguessin, o per moltes dificultats que trobessin davant una societat que, en massa ocasions, les observava amb recel, davant la seva posició lliure i independent i unes pràctiques educatives que introduïen la coeducació a l'aula, i
l'aprenentatge pràctic i experimental, enfront dels mètodes memorístics i mecànics.

Aquesta unitat té com a fi recuperar la memòria de les mestres de la II República, retornant-los la veu, fent visible les seves aportacions a la modernització de l'ensenyament, així com el paper que van tenir en la conquesta dels drets de les dones. Els seus noms, vides i obra, han de ser restituïts en la memòria, formant part del llegat de la nostra història educativa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada