6 d’abr. 2011

Les dones republicanes obtenen la ciutadania civil i l'autonomia

La II República acabava així amb l'exclusió de les dones de la ciutadania civil i política consagrada en les constitucions anteriors (de 1812 a 1876) i en la legislació, especialment en els codis civil, mercantil i penal. En aquests codis del segle XIX, en vigor fins a les reformes republicanes i represos posteriorment pel franquisme, es fonamentava la falta de drets i llibertats individuals i la dependència pel que fa a pares i esposos (la “necessitat de protecció”) de les dones, considerades legalment menors d'edat.

Totes les dones es trobaven en una posició de desigualtat civil i política pel que fa als homes, però sobretot les casades, que eren representades legalment pels seus marits, no tenien la pàtria potestat sobre els seus fills, necessitaven autorització del marit per treballar, per comprar i vendre, per anar a judici en defensa dels seus interessos, entre altres disposicions que contemplaven fins i tot que els pares i marits poguessin “netejar la seva honra amb sang” en cas d'adulteri de la dona.

La dona viurà on vulgui el marit, li guardarà fidelitat encara que ell l'enganyi, mentre ho fa sense ficar massa soroll; rebrà en socors el que el marit vulgui donar. La casada, per casar-se, s'incapacita i queda condemnada a paràlisi perpètua. Angel Ossorio i Gallardo. Cartes a una noia sobre temes de dret civil. Madrid 1925.

Amb la proclamació de la República, a l'abril de 1931 i l'aprovació de la constitució, la igualtat va passar per fi a ser un dret legal recollit en l'article 11.



Vaig arribar a Madrid, al març de 1931, per començar una nova vida, i em vaig adonar que Espanya sencera es disposava a fer alguna cosa semblat.
Constància de la Mora





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada