10 d’abr. 2011

Les condicions laborals de les mestres rurals

És important assenyalar
que encara que es tractés
de dones instruïdes i
amb un alt nivell de formació,
no sempre podien
ascendir a llocs
més prestigiosos per
mèrits propis. Així
moltes vegades havien d'acceptar
el lloc de treball
a centenars de quilòmetres
de la seva llar.
Les joves s'enfonsaven
durant anys en localitats
molt apartades
que solien estar molt
mal comunicades. Algunes
estaven tan lluny
de la seva llar que només
podien tornar a est en
vacances estivals.
Les mestres rurals sofrien
les pitjors condicions.
Els seus sous eren
minsos en comparació d'altres
professionals
de l'Estat, encara que
van experimentar un
augment al llarg de la
República; a més, des de l'1
de juliol de 1931,
la jornada laboral s'havia
establert en vuit
hores. En 1931 la retribució
mitjana d'una
mestra era de tres mil
cent seixanta-dues pessetes
anuals, encara que el
76% del total cobrava
tres mil o menys. Per
1935 el sou mitjà
era ja de tres mil sis-centes
vuitanta-dues
pessetes i tan sols el
53% cobrava tres mil o
menys.


La Llei *Moyano
(1857) només
permet a les
mestres fer classe a les
escoles femenines,
encara que els exigeix
tenir una major formació
que lleis anteriors.
En 1892, al Congrés
Hispà-Lusità-
Americà, es reconeix
a la dona el dret
a la docència en
tots els nivells educatius
excepte a les
escoles mixtes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada