10 d’abr. 2011

Josefina Aldecoa


Josefina Aldecoa (La Robla, Lleó, 1926- Torrelavega, Cantàbria, 2011) escriptora i pedagoga espanyola i directora del Col·legi Estilo, va créixer en una família de mestres.

Durant la seva joventut va viure a Lleó, on va participar en la revista de poesia 'Espadaña', fins que el 1944 es va traslladar a Madrid per estudiar Filosofia i Lletres. A més, es va doctorar en Pedagogia amb la tesi 'El arte del niño', publicada el 1960. Durant els seus anys d'estudiant universitària va entrar en contacte amb escriptors com Carmen Martín Gaite, Rafael Sánchez Ferlosio, Alfonso Sastre, Jesús Fernández Santos o Ignacio Aldecoa, amb qui es va casar.

El 1959 va fundar a Madrid el Col·legi Estilo per al que es va inspirar en les idees que va reflectir en la seva tesi basades en les noves maneres educatives i en la base ideològica de la Institución Libre de Enseñanza.

Entre les seves obres destaca la publicació el 1961 de la col·lecció de contes 'A ninguna parte'. Després de la mort del seu marit, el 1969, va abandonar l'escriptura durant deu anys i es va dedicar únicament a la docència.

Després, va continuar la seva activitat literària amb 'Los niños de la guerra' (1983), on Aldecoa va fer una crònica de la seva generació il·lustrada per biografies i comentaris literaris sobre deu narradors sorgits en els anys 50, 'La enredadera' (1984), 'Porque éramos jóvenes'(1986) o 'El vergel '(1988).

El 1990 va iniciar una trilogia de contingut autobiogràfic amb 'Historia de una maestra' (1990), 'Mujeres de negro' (1994) i 'La fuerza del destino' (1997), com a resposta, en part, al discurs polític durant els anys posteriors a la dictadura sobre com reconstruir el sistema educatiu, el qual Aldecoa no considerava prou laic.

El 1998 va escriure l'assaig 'Confessiones de una abuela', en què va relatar les experiències viscudes amb el seu nét; el 2000 va publicar l'antologia de contes 'Fiebre' i el 2002 la novel·la 'El enigma'. El 2005 va sortir a la llum 'La casa gris', una obra seva de joventut, i el 2008 'Hermanas'. Entre els seus guardons, destaca el Premi Castella i Lleó de les Lletres, atorgat l'any 2004.



"HISTORIA DE UNA MAESTRA"

Josefina Aldecoa a través del seu llibre explica la història de Gabriela que en 1923 recull el seu títol de mestra. És el començament d'un somni que la portarà a treballar a diverses escoles rurals a Espanya i a Guinea Equatorial. Història d'una mestra és la narració, feta des de la memòria, de la vida de Gabriela durant els anys vint i fins al començament de la guerra civil.

En 1923 Gabriela recull el seu títol de mestra. És el començament d’un somni que la portarà a treballar en diferents escoles rurals en Espanya i Guinea Equatorial. Historia de una maestra es la narració, feta des de la memòria, de la vida de Gabriela durant els anys 20 i fins l’inici de la guerra civil. Amb el rerefons de la República, la revolució d’Octubre i la guerra, aquesta novel·la rememora aquella època de pobresa, ignorància i opressió, i mostra l’important paper de l’ensenyança i d’aquells que van lluitar per educar un país.

Contada des de la veritat del record, amb sentiments que tot just ens atrevim a reconèixer i des d’una progressiva presa de consciència, Josefina Aldecoa ens obri amb aquesta història un camí a l’esperança i a l’idealisme.

Aquesta novel·la narra la història d'una mestra en un dels períodes més rellevants d’Espanya. Historia de una maestra és la narració, de la vida de Gabriela, una jove que comença amb el seu futur professional passant per xicotets pobles del país, fins que arriba a Guinea, la seua escola i després d’un temps torna a Espanya.

Per a la protagonista era molt important educar per tal que els seus alumnes tingueren consciència de la justícia. Ser mestra per a ella no es quedava tan sols en el fet d’ensenyar per transmetre uns coneixements, ella anava més enllà, volia transmetre els seus coneixements per tal que els seus alumnes aprengueren hàbits i idees. Ella volia que els seus alumnes es divertiren mentre aprengueren.

Del bloc de Maria Casabó


Amb el rerefons de la República, la revolució d'Octubre i la guerra, aquesta novel·la rememora aquella època de pobresa, ignorància i opressió, i mostra l'important paper de l'ensenyament i d'aquells que van lluitar per educar un país.

Explicada des de la veritat del record, amb sentiments que amb prou feines ens atrevim a reconèixer i des d'una progressiva presa de consciència, Josefina Aldecoa ens obre un camí a l'esperança i a l'idealisme

…] Vaig aprofitar l'ocasió per fer-los veure que, malgrat tot el que sentissin, l'home i la dona no són diferents per la intel·ligència ni l'habilitat sinó per la fisiologia. Se'm van quedar mirant amb sorpresa convençudes com estaven de l'absoluta superioritat dels seus homes, que el mateix caçaven senglars, que arrencaven els arbres a destralades. La força física és una cosa, els vaig explicar. Però hi ha una altra força que és la que ens fa discórrer i resoldre situacions difícils.[…]

[...] Per primera vegada vaig tenir al meu càrrec només nenes. Se'm feia rar i, al principi, molt ingrat. Havia observat a les escoles anteriors, totes mixtes, que els nens eren més vius, més ràpids en la comprensió, s'interessaven més per tot i no tenien por a equivocar-se. Les nenes posaven més atenció, eren més constants; treballaven amb paciència i remataven amb finor els seus treballs, però eren més passives. - No són diferents - li assegurava a Ezequiel- . Però
respiren un altre aire. Les preparen des del bressol per ser dones el més submisses possible. Els fa vergonya intervenir, creuen que no van a saber, ni poder… [...
]

Del llibre “Historia de una Maestra”, Josefina Aldecoa


Per saber-ne més:

- Video d'informació sobre Josefina Aldecoa. RTVE

- Documental La fuerza del Destino. Por Josefina Aldecoa. Esta es mi tierra. RTVE




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada