10 d’abr. 2011

Enriqueta Otero “La Pasionaria do pobo galego”


Enriqueta Otero (Castroverde, Lugo 1910-1969) va ser mestra, especialista en educació de nens sordmuts, republicana, comunista, miliciana de cultura en la Primera Brigada Mòbil de xoc de la 46ª divisió, dirigida per Valentín González "El Camperol", i companya de Miguel Hernández i Dolors Ibárruri. Havent pogut marxar a l'exili amb la guerra ja perduda, va decidir que Espanya la necessitava aquí, i els seus passos la van portar a la clandestinitat, el maqui i la presó.

Enriqueta va col·laborar en la Reforma Educativa durant la II República i va ser professora del Col·legi Nacional de Sordmuts. En la Guerra Civil participa en tasques sanitàries, educatives i culturals: des de la gestió de guarderies per als fills dels milicians i milicianes o la direcció de l'Hospital Militar de Carabanchel, fins a l'organització d'activitats en el front com a miliciana de cultura.

Després de ser empresonada per la Junta de Defensa de Madrid, en els caòtics dies de la seva caiguda, fuig a Lugo on s'integra en el maqui, sent detinguda i empresonada set anys després.

Quan 14 anys després va ser alliberada, l'any 1960, l'Enriqueta lluitarà pel reconeixement de la seva condició de mestra, la qual cosa aconseguirà en 1974, molt abans que aquest dret tingués un reconeixement general, per llei, per a tots els mestres i mestres de la República.

En els anys 80, ja com a inspectora d'ensenyament, es preocuparà per millorar l'ensenyament en l'àmbit rural, i en tot moment perseguirà els seus objectius de difusió de la cultura, a través de l'Associació “O Carriño”.

Va ser una mestra amb una vida excepcional, la memòria de la qual mereix la pena recuperar.


Per saber-ne més:

- Enriqueta Otero Blanco, la última guerrillera de Galicia. El País. 2/11/1989

- Una guerrillera: Enriqueta Otero

- Biografia




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada