Introducció

L'educació va constituir un dels principals compromisos socials de la II República, la fi de la qual era aconseguir la democràcia, garantir els drets de tots els ciutadans i ciutadanes i modernitzar el país.

Es tractava de configurar l'estat docent, la defensa d'una República capaç d'educar a ciutadans i ciutadanes compromeses amb la construcció d'una nova societat, que deixés enrere l'obscurantisme i les desigualtats d'altres èpoques.

Una educació pública, obligatòria, gratuïta, activa, laica, bilingüe i solidària que intentava acabar amb segles de discriminació per raó de sexe o de classe social.

Desgraciadament, els plantejaments de la II República van tenir una plasmació incompleta i efímera.

La revolta feixista retallà les il·lusions de canvi social i l'activitat reformadora en tots els terrenys, entre ells, el de l'educació. Així que molts dels aspectes que aquí es destaquen no van arribar a estendre's a tot el país i no van aconseguir consolidar-se. Així i tot, el seu llegat ha arribat fins als nostres dies i és important transmetre-ho i donar a conèixer un dels millors fragments de la història d'Espanya.

Dins d'aquest projecte d'educació de la ciutadania ocupaven un lloc privilegiat les mestres republicanes, que encarnaven el model de dones modernes i independents. Elles serien les responsables, en bona mesura, de la construcció i difusió de la nova identitat ciutadana, en educar al seu alumnat en els valors d'igualtat, llibertat i solidaritat, tant a través de la transmissió de continguts a les aules com, sobretot, amb les seves vivències personals.

No obstant això, molt poc sabem d'aquestes dones compromeses i valentes que van treballar per portar l'educació a tots els racons d'Espanya, per molt perduts i aïllats que estiguessin, o per moltes dificultats que trobessin davant una societat que, en massa ocasions, les observava amb recel, davant la seva posició lliure i independent i unes pràctiques educatives que introduïen la coeducació a l'aula, i l'aprenentatge pràctic i experimental, enfront dels mètodes memorístics i mecànics.

Aquesta unitat té com a fi recuperar la memòria de les mestres de la II República, retornant-los la veu, fent visible les seves aportacions a la modernització de l'ensenyament, així com el paper que van tenir en la conquesta dels drets de les dones. Els seus noms, vides i obra, han de ser restituïts en la memòria, formant part del llegat de la nostra història educativa.


-> El Butlletí. FETEUGT.cat