9 d’abr. 2011

El paper de les mestres i els mestres

El projecte que l'educació i la cultura arribessin als racons més remots d'Espanya era per al govern republicà la via per construir una veritable democràcia. “Espanya no serà una autèntica democràcia mentre la majoria dels seus fills, per falta d'escoles, es vegin condemnats a perpètua ignorància” establia el Decret que disposava la creació de 7.000 places de mestres en 1931.

Educació i democràcia anaven de la mà i el cor de la formació en valors cívics dels nens i de les nenes i de l'eradicació de l'analfabetisme a les zones urbanes i rurals era l'ensenyament primari.

La política educativa de la República, si bé va abastar el conjunt del sistema educatiu, es va centrar en la reforma i la millora del magisteri. Els estudis de magisteri van adquirir categoria universitària. Els futurs i les futures mestres, que havien de tenir estudis de batxillerat, es formaven conjuntament a la universitat en la qual aprenien la pedagogia moderna. La millora de les retribucions va contribuir també a dignificar la professió.







1 comentari: