12 d’abr. 2011

Julia Álvarez Resano


Julia Álvarez Resano (Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1903 - Mèxic, 19 de maig de 1948) va ser mestra, advocada i política socialista espanyola.

Amb només 26 anys havia obtingut els títols de Magisteri i Dret, sent la "número 1" en les oposicions del magisteri de 1923. Va estar a diverses escoles fins a instal·lar-se en la de la seva localitat natal, on era considerada una dona activa, valenta i molt intel·ligent per les seves alumnes.

Va començar militant en el Partit Radical Socialista i posteriorment va ser membre del Partit Socialista Obrer Español. Va realitzar mítings per la Ribera des de maig de 1931, encara que les dones no tenien encara reconegut el dret de sufragi. A Villafranca va ser secretària general de l'agrupació socialista. El 25 de setembre de 1932 el PSOE li va rendir un gran homenatge, en el qual van participar més de 3.000 persones que van arribar a la vila.

Es va presentar com a candidata al Congrés dels Diputats per Navarra i Guipúscoa aconseguint 21.119 i 20.049 vots respectivament, no sent suficients per aconseguir l'acta de diputada.
Després de la revolució d'octubre de 1934 en què molts companys van ser detinguts, va ser determinant a aconseguir l'alliberament de Ricardo Zabalza.

En 1934 es trasllada a Madrid com a Directora del Grup Escolar Rosari d'Encunya, a Aluche i és assessora jurídica de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra de la Unió General de Treballadors. En 1936 és nomenada inspectora interina de primer ensenyament a la província de Madrid. Membre (i durant part de l'any 1936 presidenta) de FETE-UGT

Es va casar amb el diputat Amancio Muñoz de Zafra a la fi de 1935. Al febrer de 1936 va ser triada diputada per Madrid amb 98.099 vots.

Julia Álvarez va participar, entre uns altres al costat de Dolors Ibárruri, en la celebració de la victòria del Front Popular en un míting el 8 de març de 1936 a la plaça de Las Ventas de Madrid.

En 1937 es converteix en la primera dona que va ocupar el Govern Civil d'una província (Ciudad Real), que era un important bastió de la rereguarda republicana, romanent en ell vuit mesos i catorze dies, de juliol de 1937 a febrer de 1938. El seu cessament va ser a causa dels enfrontaments entre comunistes i socialistes.

Posteriorment, és jutge interí de Primera Instància i instrucció a Alberic (València). Més endavant, magistrada interina del Tribunal Central d'Espionatge i Alta Traïció (3 d'agost de 1938 al 3 de setembre de 1938). Al setembre de 1938 interromp aquestes funcions a causa de la greu malaltia del seu espòs, que mor a principis d'octubre a Girona i al com substitueix en la Diputació permanent de les Corts.

Derrotada la República espanyola, el 28 de març de 1939 pansa a l'exili des del port d'Alacant, primer a França i posteriorment a Mèxic. A França va participar en el Servei d'Evacuació de Republicans Espanyols i en la Unió Nacional Espanyola.



Per saber-ne més:

- Biografia a la Wikipedia

- Julia Álvarez Resano. Ainoha Arozamena

- Bloc Maestras de la República de FETE-UGT




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada