13 d’abr. 2011

Missions pedagògiques i Colònies Escolars


Per a l'assignació d'una missió a una determinada localitat, era necessari que aquesta realitzés una proposta acompanyada d'un informe que recollís dades sobre la geografia, economia, distribució de la població, situació cultural i escolar, ambient social, comunicacions, itinerari possible i qualsevol altra peculiaritat de la comarca que pogués ser útil per a l'organització de la futura missió. Encara que el principi no va ser molt prometedor, als pocs mesos les sol·licituds es van disparar i es va fer imprescindible una rigorosa selecció, prevalent als pobles més petits i aïllats.

Les Missions no tenien una durada fixa, aquesta oscil·lava entre un i quinze dies, depenent de les activitats programades en cada lloc i de l'itinerari pendent. L'equip de les Missions, encarregat de dur a terme les activitats, disposava de *proyectores, gramòfons, escenaris de senzill i ràpid muntatge, i lots de llibres i discos, per oferir: projeccions de pel·lícules educatives o d'esbarjo; representacions teatrals, musicals o corals; conferències seguides de col·loquis; xerrades sobre temes instructius, professionals, sanitaris i d'educació cívica… etc.

Una vegada acabada la visita, es lliurava al mestre o a la mestra una petita biblioteca per instal·lar a l'escola i, en ocasions, un gramòfon amb un petit lot de discos. Aquestes modestes biblioteques, malgrat situar-se normalment a les escoles, estaven dirigides al conjunt de la població per despertar la seva afició per la lectura i elevar el seu nivell cultural. Est era l'únic servei que romania, una vegada que la Missió marxava a un altre lloc.

Algunes de les seves activitats:

. Cinema i projeccions fixes.
. Cor i teatre del poble.
. Museu circulant.
. Putxinel.lis.
. Cursos per a mestres.

Avas que educar, la República es va veure obligada a donar de menjar als nens i nenes. Fins i tot a vestir-los.

Hi havia cantines i robers escolars i van cobrar força les Colònies Escolars que ja abans havia engegat Bartolomé Cossío. Els nens i nenes viatjaven al mar o a la muntanya. Feien esport, es divertien. Però, sobretot, menjaven. “En 15 dies alguns guanyaven fins a quatre quilos de pes”, diu la doctora en Història Consuelo Domínguez, que ha estudiat amb detall aquest tema.

Va haver-hi mesures urgents que no podien esperar i que es van adoptar a cop de decret, fins que va ser aprovada la Constitució. El professor d'Història Contemporània de la Universitat d'Huelva
Cristóbal García veu en algunes d'elles un esperit molt reformista: “El més revolucionari que pot fer-se, després de facilitar alimentació, van ser aquelles Missions Pedagògiques” del patronat de les quals va ser també president Cossío, i que encara recorden els més vells dels pobles. En atrotinades camionetes van arribar als llogarets perduts biblioteques itinerants, projeccions cinematogràfiques, teatre, museus ambulants. El 70% dels homes eren analfabets; molt més les dones. En aquelles Missions Pedagògiques es van embarcar grans poetes, famosos escriptors i mestres amb la seva corbata i maletí als quals els vilatans recollien en ruc
on les camionetes ja no tenien accés."


*Fotografia: Josefina Aldecoa en una representació de les Missions Pedagògiques


Per saber-ne més:

- Misiones Pedagógicas (castellà). Wikipedia

- Miguel Hernández. Misiones Pedagógicas.

- Pérez Andujar narra les Missios pedagògiques de la República en una novel.la. La Malla















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada