10 d’abr. 2011

María Zambrano Alarcón


María Zambrano neix a Vélez-Màlaga el 22 d'abril de 1904. Estudia Filosofia i Lletres a Madrid matriculant-se per curs lliure donada la seva delicada salut.

Va ser professora a l'Institut Escola, de l'Institut de Batxillerat Cervantes (Madrid), a la Residència de Senyoretes i, des de 1931 fins a l'any 1936, professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central. En 1933 publica el seu primer assaig, “Per què s'escriu”, en la Revista d'Occident, iniciant la seva col·laboració en diverses revistes.

Durant els anys de la II República participa en les Missions Pedagògiques i altres iniciatives culturals.

En 1936 Maria viatja a Xile amb el seu marit, que havia estat nomenat secretari de l'Ambaixada d'Espanya, i en 1937 tornen a Espanya; a la pregunta de per què tornen si la guerra està perduda, respondran «Per això». Col·labora en la defensa de la República i és nomenada Consellera de Propaganda i Consellera Nacional de la Infància Evacuada.

El 28 de gener de 1939 creua la frontera francesa, camí de l'exili americà, va viure a Cuba, a Mèxic i a Puerto Rico. Entre 1940 i 1954 va publicar les seves obres filosòfiques més importants i va treballar com a professora en diferents Universitats d'aquests països.

En 1954 va tornar a Europa i va viure a Itàlia, França i Suïssa.

En 1981 es publiquen diversos articles seus i sobre ella en diferents revistes i és guardonada amb
el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats. Per fi comença a difondre's el seu pensament a Espanya.

A causa de la seva delicada salut fins a 1984 no pot tornar a Espanya, després de 45 anys d'exili.

En 1989 se li concedeix el Premi Cervantes i mor a Madrid al febrer de 1991.


Per saber-ne mes:

- Maria Zambrano a la Viquipèdia

- Video. La razón poética de María Zambrano. RTVE














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada